La llegenda d’or

La Llegenda àuria de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció de textos medievals on es descriu la vida dels sants. Van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant del 1260.

Sant Jordi era d’un llinatge molt noble de Capadòcia. I, una vegada, va venir a la província de Líbia, a la ciutat de Silena, prop de la qual hi havia un estany molt gran.

Hi vivia un drac que moltes vegades feia fugir el poble armat contra ell. I anava fins als murs de la ciutat i matava el poble amb el seu alè.

Quan ja no els quedava bestiar, li van donar els seus fills, fins que el drac es va menjar gairebé tots els fills de la gent.

Una vegada la sort va designar la filla del rei. I llavors el rei, molt afligit, va dir al poble:

—Preneu tot el meu or i el meu argent i la meitat del meu regne, però deixeu la meva filla.

I el poble li va respondre amb furor:

—Escolta, senyor rei, tu vas fer aquesta llei. I ara són morts tots els nostres infants i vols salvar la teva filla? Si no guardes el que dius, nosaltres et cremarem a tu i tota la teva casa.

Quan el rei ho va sentir, va plorar fortament i va demanar un espai de vuit dies per a plorar la seva filla.

Arribat el moment, el rei, veient que no la podia salvar, la va vestir amb vestiments reials i, plorant i abraçant-la, li va dir:

—Oh, filla, jo desitjava tenir de tu nets que fossin reis del meu regne. Ara vas al drac que se’t menjarà i jo m’estimaria més ser mort que veure ara la teva fi.

I llavors la filla es va llançar als peus del seu pare per rebre la seva benedicció. I el seu pare la hi va donar plorant i la van portar al drac.

I vet aquí que Sant Jordi passava per aquell lloc. I la va veure plorant i li va preguntar què tenia.

I ella va dir-li:

—Oh, senyor bo, fuig de pressa perquè amb mi no moris!

I Sant Jordi li fa:

—No tinguis por, filla, i digues què esperes aquí, amb tot el poble.

I ella li ho va explicar tot.

Llavors sant Jordi li va dir:

—Filla, no tinguis por, que jo t’ajudaré en el nom de Jesucrist.

I ella li va fer:

—Oh bon cavaller, no moris amb mi que no em podries deslliurar!

I mentre deien aquestes paraules, el drac venia amb el cap alt. I llavors la infanta tremolant va dir:

—Fuig, bon senyor, ben de pressa!

Llavors sant Jordi es va guarnir del senyal de la creu i va esperonar el cavall vers el drac molt valerosament. I va posar la llança endavant i va ferir el drac tan fortament que en terra el va llançar.  I va dir a la donzella:

—Posa la teva corretja al coll del drac i no tinguis por d’ell.

I quan ella ho va fer, el drac la va seguir com si fos un gosset mansoi.

Quan la princesa va portar el drac a la ciutat tot el poble fugia d’ací d’allà pels boscos i les muntanyes dient:

—Quina desgràcia! Ara morirem tots!

I sant Jordi els va dir:

—No tingueu por, que Nostre Senyor m’ha enviat aquí a vosaltres perquè us deslliurés de la pesta del drac. Només heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo mataré el drac.

Llavors el rei i el poble es van batejar. I sant Jordi, amb l’espasa arrencada, va matar el drac i va manar que el llencessin defora la ciutat. I amb quatre parells de bous el van llençar en un camp.

I el rei va oferir a sant Jordi molts tresors i molts béns, i res no va voler prendre i va manar que fos donat als pobres. I havent-se acomiadat del rei i la princesa, se’n va anar.

Iacopo da Varazze. La Llegenda d’Or (s. XIII). Traducció feta al s. XV.

Vocabulari

llinatge (n.) família.
alè (n.) aire que traiem dels pulmons quan respirem.
argent (n.) plata, metall blanc i brillant.
guardes (v.) compleixes.
deslliurar (v.) alliberar.
guarnir (v.) adornar, decorar.
esperonar (v). animar, engrescar, estimular
vers (prep.) cap a
mansoi (adj.) dòcil, manyac, no agressiu.
batejar (v.) fer que una persona sigui cristiana.
guarir (v.) curar, tornar la salut a un malalt.

Activitats