Quan parlem de sintaxi sempre hem de pensar que hi ha dos nivells de conceptes que es combinen entre ells: la forma i la funció.
Tipus d’oracions subordinades substantives (forma)
Les oracions subordinades substantives apareixen de quatre formes diferents, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:
| 1. Completives. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI | 
- Sé que vindràs. (CD)
 
- No sé si vindràs. (CD)
 
- Ens interessa que el grup funcioni bé. (Atribut)
 
- La nena sembla que estigui trista. (Atribut)
 
- Digueu-li que no cridi tant. (CD)
 
- Es queixaven que no els havien atès bé. (CRV)
 
- Es va quedar que semblava morta. (CPred)
 
- Tinc la impressió que tot anirà bé. (CNom)
 
- Estic content que tot vagi bé. (CAdj)
 
- Encara som lluny que arribin a un acord. (CAdv)
 
 
 | 
| 2. D’infinitiu. Un infinitiu que té el mateix subjecte que l’oració principal. | 
- Vull cantar. (CD)
 
- 
Això no és viure. (Atribut) 
 
- 
Hem decidit anar-hi. (CD) 
 
- 
Fer badalls és senyal de son. (Subjecte) 
 
- 
S’ha acostumat a viure bé. (CRV) 
 
- 
La idea de ser farmacèutic l’engresca. (CNom) 
 
- 
Estic contenta de ser la vostra professora. (CAdj) 
 
- 
No m’agrada arribar tard. (Subjecte) 
 
 
 | 
| 3. Interrogatives. Van introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.) i sempre fan la funció de complement directe. | 
- Indiqueu-me on he d’anar.
 
- No sé com s’ha pogut escapar el gat.
 
- 
Li he demanat què volia. 
 
- 
No sé de què us queixeu. 
 
- 
Ja em direu com s’ha de fer. 
 
- 
En Marc ignora on són les seves germanes. 
 
- 
La Núria demana quan tornaran. 
 
- 
No diu quina pel·lícula ha vist. 
 
- 
Recordes qui t’ho ha dit. 
 
- 
Ja esbrinarem de quin tema vàreu parlar. 
 
- 
No sabem què passa. 
 
- 
Encara no hem descobert de quantes entitats era soci. 
 
 
 | 
| 4. De relatiu. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent. El pronom pot anar precedit de preposició. | 
- Qui t’ho ha dit no en té ni idea. (Subjecte)
 
- 
Qui s’esforça poc obté uns resultats pobres. (Subjecte) 
 
- 
Ja sabeu el que desitjo. (CD) 
 
- 
Sempre parla del que no sap. (CRV) 
 
- 
Dona això a qui ho vulgui. (CI) 
 
- 
Aquest noi no és el que sembla. (Atribut) 
 
- 
Els alumnes són controlats per tots els qui tenen guàrdia. (CAgent) 
 
- 
Els qui van projectar la reforma del barri es van equivocar. (Subjecte) 
 
- 
Hem donat entrepans als qui han jugat el partit. (CI) 
 
- Déu dona faves a qui no té queixals. (CI)
 
 
 | 
Funcions sintàctiques de les oracions subordinades substantives (funció)
Una oració subordinada substantiva fa les funcions que pot realitzar un nom comú a l’oració, ja sigui sol (subjecte, complement directe, atribut) o precedit de preposició (complement indirecte, complement circumstancial, de règim verbal, complement agent, etc.). Les podem identificar perquè equivalen a això/allò.
| Subjecte | 
- Em molesta que no truquis. (completiva)
 
- Li agrada sortir amb els amics. (d’infinitiu)
 
- Ens preocupa que facis sempre tard. (completiva)
 
- Qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla. (de relatiu)
 
- Els agrada fer riure. (d’infinitiu)
 
 
 | 
| Complement directe | 
- Li va dir si volia sortir amb ell. (completiva)
 
- Nom em van explicar què faríem avui. (interrogativa)
 
- Voldria que tothom fos feliç. (completiva)
 
- Et tornaré allò que em vas deixar. (de relatiu)
 
- Van decidir no amagar la veritat dels fets. (d’infinitiu)
 
- No m’explico com ho han fet. (interrogativa)
 
- Necessitem començar vacances ben aviat.
 
 
 | 
| Complement indirecte (complement que demana necessàiament una preposició a o per a) | 
- Explicaré de nou les substantives a qui no les hagi entés. (de relatiu)
 
- Posarem falta als que no vinguen a classe. (de relatiu)
 
- Ho tornaré a dir per als qui no eren a classe ahir. (de relatiu)
 
- Dono aquest llibre a qui el vulgui. (de relatiu)
 
 
 | 
| Complement de règim verbal (complement que demana necessàriament una preposició per poder entrar en relació amb el verb: recordar-se (de), pensar (en), negar-se (a), acostumar-se (a), confiar (en)… Recorda que la preposició ‘cau’ davant la conjunció ‘que’ (oracions completives). | 
- Es va oblidar d’esperar-los. (d’infinitiu)
 
- S’obliden dels que els necessiten més. (de relatiu)
 
- Es va negar a ser utilitzat. (d’infinitiu)
 
- Confia que tot rutlli bé. (completiva)
 
- No es recorda que està convocat a la reunió d’avui. (completiva)
 
 
 | 
| Atribut (complementa un verb copulatiu ser, estar o semblar. També cal recordar que hi ha una sèrie de verbs semicopulatius que necessiten d’atributs: fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc. | 
- Això és bufar i fer ampolles. (d’infinitiu)
 
- Aquesta feina és la que m’agrada. (de relatiu)
 
- El problema sembla que no pot resoldre’s. (completiva)
 
- La decisió va ser que tothom retornés el premi. (completiva)
 
 
 | 
| Complement predicatiu | 
- Tot sovint em prenen pel que viu al cinquè. (de relatiu)
 
 
 | 
| Complement agent (el trobem en les oracions passives i va introduït per la preposició per) | 
- La conferència és seguida pels qui són a l’interior de la sala. (de relatiu)
 
 
 | 
| Complement del nom (denoten activitat psicològica i estan relcionades amb verbs com impressió, sensació, por, confiança, temor, dubte…) | 
- Tinc la impressió que demà plourà. (completiva)
 
- Tinc la confiança que demà guanyarem el partit. (completiva)
 
- En Joan té la certesa de ser acceptat. (d’infinitiu)
 
- No entenc quin és el problema del que em parles. (de relatiu)
 
 
 | 
| Complement de l’adjectiu | 
- Estic segur que vindran. (completiva)
 
- No està acostumat que les coses no vagin com ell vol. (completiva)
 
- Són incapaços de ballar amb gràcia. (d’infinitiu)
 
- Estic content del que m’expliques. (de relatiu)
 
 
 | 
| Complement de l’adverbi | 
- Encara som lluny del que ens va prometre. (de relatiu)
 
 
 | 
Particularitats
| 1. Un error freqüent consisteix a ometre el connector  que en aquest tipus d’oracions. | 
- Us preguem que respecteu el descans dels veïns. (
Us preguem respecteu el descans dels veïns.) 
 
 | 
| 2. Quan la subordinada substantiva va davant la principal és incorrecte posar un article davant la conjunció. | 
- Que no plogui és producte del canvi climàtic. (
El que no plogui és producte del canvi climàtic.) 
 
 | 
| 3. Quan una subordinada substantiva  introduïda per les conjuncions QUE o SI fa la funció de complement de règim verbal, cau la preposició. | 
- No estic d’acord que vinguin ara. (
No estic d’acord en que vinguin ara.) 
- Vaig pensar si tenia massa feina. (
Vaig pensar en si tenia massa feina.) 
 
 | 
Per practicar
 						
						
Deixa un comentari