Vida i obra de Caterina Albert (1869-1966)
Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), que signava les seves obres sota el pseudònim Víctor Català, és una de les personalitats més singulars i sorprenents de la cultura catalana contemporània, una de les poques autores amb projecció universal i potser també una de les més mal conegudes, amb una trajectòria humana i intel·lectual més plena de clarobscurs.
Aquesta autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn. L’acció se situa en un entorn rural, preferentment a la muntanya que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.
És autora d’un ampli conjunt de narracions, enèrgiques i vigoroses i de dues novel·les: la més coneguda és Solitud, una obra de valor universal pel tractament que hi ha de la problemàtica de la dona en conflicte amb el seu entorn i les relacions simbòliques que hi estableix.
Solitud
La novel·la Solitud apareix fruit d’un encàrrec de la revista Joventut a Caterina Albert, i es publica com a fulletó setmanal entre els anys 1903 i 1905. Aquell fulletons relligats van constituir la primera edició, i l’any 1909 es publica la tercera edició, que serà la definitiva.
El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d’assolir una existència separada i lliure per a la dona. L’estructura de l’obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.
La novel·la ha esdevingut un text clàssic de la narrativa catalana i ha estat traduïda a set llengües, fins i tot se n’ha fet una versió teatral (1954) i dues adaptacions cinematogràfiques, la darrera de les quals l’any 1991.
Fragments de Solitud
Mila i l’Ànima
Per practicar
Llegeix el desenllaç de la novel·la i respon les preguntes de més avall. |
El comportament brutal i destructor de la multitud aplegada a l’ermita per la diada de Sant Ponç fa caure la Mila en una por malaltissa i un desànim profund. Gràcies a les passejades amb el pastor per la muntanya, es recupera i descobreix aspectes de la realitat que ella havia ignorat: el pastor és molt més gran del que ella es figurava i Matias, aviciat en el joc, passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble. Llavors s’esdevé la tragèdia: el pastor Gaietà rellisca i cau muntanya avall misteriosament; però, en realitat, l’ha assassinat el caçador per treure-se’l del davant i robar-lo. El mal venç, i la Mila, després d’haver estat violada per l’Ànima, decideix abandonar el marit i l’ermita. Finalment, la Mila abraça la solitud per trobar la llibertat i assolir la maduresa. En un gest heroic, se’n torna a la terra baixa. La seva voluntat s’ha imposat a la fatalitat del destí. |
1. Quins aspectes de la realitat oculta acaba descobrint la Mila? |
El pastor és molt més gran del que ella es figurava i Matias, aviciat en el joc, passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble. |
2. És capaç la protagonista de superar l’entorn tan hostil amb que es troba? Com? |
Si, amb la mort del pastor. |
3. Quins personatges apareixen? Busca qui són en la novel·la i quina importància tenen. |
NOM | QUI ÉS? |
Mila | Una noia jove, maca, sana, insegura i de classe mitja-baixa. S’ha criat amb els seus oncles a la plana i al començament no s’hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s’ha vist obligada a casar-se amb en Maties, ja que realment no l’estima. La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses. |
El pastor | Com descriu la novel·la: “Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s’estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença.“ |
Matias | El marit de la Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l’associa amb una bèstia sense zel, en ell nomes hi ha pau. És incapaç d’entendre a la seva dona. |
Anima | Personatge negatiu de l’obra. És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s’incorpori a l’univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contràries, pastor-ànima amb la Mila com a centre. |
Continguts que cal saber
- La narrativa en el Modernisme; tendències.
- La trajectòria literària de Caterina Albert: contes i novel·la.
- Les concepcions literàries: realisme, naturalisme, simbolisme; realitat i subjectivitat.
- Solitud. Composició i publicació.
- Estructura i capítols: autonomia i enllaç.
- La trajectòria de la protagonista.
- Elements simbòlics de l’estructura.
- El punt de vista narratiu.
- Mila: desig de realització personal i fracàs.
- El desenllaç de la novel·la.
- Mila i els altres personatges: atracció (Arnau), maternitat (Baldiret), idealització (Pastor), repulsió (Ànima).
- La figura del Pastor i la relació amb la natura; el Pastor com a artista.
- L’Ànima: les forces negatives de la natura.
- El paisatge: descripció i valors simbòlics.
- La plana i la muntanya.
- Somnis, símbols i motius recurrents.
Recursos per treballar l’autora i l’obra
- La narrativa Modernista
- Resum per capítols
- Estructura, temps, tema, modernisme, llengua i estil
- Dossier didàctic de Solitud
Articles enciclopèdics
Solitud (Viquipèdia)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Solitud
Solitud (1905) (Lletra, UOC)
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/solitud-de-victor-catala/detall
Solitud (Enciclopèdia. cat)
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063484.xml
Arxiu TVE Catalunya – La nostra gent – Caterina Albert i Paradís