Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler

Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent:

a) Presenten tres formes en l’arrel i que, en general, segueixen el model de vendre.

b) La primera persona del present d’indicatiu acaba en -c (vencaprenc, dolc, fonc).

b) Les formes del present, de l’imperfet de subjuntiu i del passat simple s’escriuen amb -gu- (vengui, aprengui, aprengués, aprengué; dolgui, dolgués, dolgué; fongui, fongués, fongué).

c) Les formes del futur i del condicional tenen la –d– de l’infinitiu (vendré, aprendré, aprendria; doldré, doldria; fondré, fondria); en canvi, les formes del present i de l’imperfet d’indicatiu perden aquesta consonant (ven, venia, aprèn, aprenia).

Verb vendre

Indicatiu
Present
venc
ven s
ven
ven em
ven eu
ven en 
Imperfet
ven ia
ven ies
ven ia
ven íem
ven íeu
ven ien 
Passat simple
vengu í
vengu eres
vengu é
vengu érem
vengu éreu
vengu eren 
Futur
ven d
ven d ràs
ven d
ven d rem
ven d reu
ven d ran 
Condicional
ven d ria
ven d ries
ven d ria
ven d ríem
ven d ríeu
ven d rien 
Subjuntiu Imperatiu
Present
vengu i
vengu is
vengu i
vengu em
vengu eu
vengu in 
Imperfet
vengu és
vengu essis
vengu és
vengu éssim
vengu éssiu
vengu essin 

ven
           (tu)
vingui       (vostè)
venguem (nosaltres
veneu       (vosaltres)
venguin   (vostès)
Gerundi: venent Participi: venut

Verb aprendre

Indicatiu
Present
aprenc
aprens
aprèn
aprenem
apreneu
aprenen
Imperfet
aprenia
aprenies
aprenia
apreníem
apreníeu
aprenien
Passat simple
aprenguí
aprengueres
aprengué
aprenguérem
aprenguéreu
aprengueren
Futur
ap r end
ap r endràs
ap r end
ap r endrem
ap r endreu
ap r endran
Condicional
ap endria
ap endries
ap endria
ap r endríem
ap r endríeu
ap r endrien
Subjuntiu  Imperatiu
Present
aprengui
aprenguis
aprengui
aprenguem
aprengueu
aprenguin
Imperfet
aprengués
aprenguessis
aprengués
aprenguéssim
aprenguéssiu
aprenguin
aprèn (tu)
aprengui (vostè)
aprenguem (nos.)
apreneu (vos.)
aprenguin (vostès)

Verb doldre (o doler)

Indicatiu
Present
dolc
dols
dol
dolem
doleu
dolen
Imperfet
dolia
dolies
dolia
dolíem
dolíeu
dolien
Passat simple
dolguí
dolgueres
dolgué
dolguérem
dolguéreu
dolgueren
Futur
doldré
doldràs
doldrà
doldrem
doldreu
doldran
Condicional
doldria
doldries
doldria
doldríem
doldríeu
doldrien
Subjuntiu Imperatiu
Present
dolgui
dolguis
dolgui
dolguem
dolgueu
dolguin
Imperfet
dolgués
dolguessis
dolgués
dolguéssim
dolguéssiu
dolguessin
dol (tu)
dolgui (vostè)
dolguem (nosaltres)
doleu (vosaltres)
dolguin (vostès)
Gerundi: dolent Participi: dolgut
Es conjuguen de la mateixa manera els verbs acabats en -soldre: resoldre, dissoldre (llevat del participi: resolt / resolta; dissolt / dissolta).

 

La forma del participi dels verbs acabats en ndre no segueix el mateix patró: ofendre (ofès / ofesa), pondre (post / posta), fondre (fos / fosa), vendre (venut / venuda).

Verb voler

Indicatiu
Present
vull
vols
vol
volem
voleu
volen
Imperfet
volia
volies
volia
volíem
volíeu
volien
Passat simple
volguí
volgueres
volgué
volguérem
volguéreu
volgueren
Futur
voldré
voldràs
voldrà
voldrem
voldreu
voldran
Condicional
voldria
voldries
voldria
voldríem
voldríeu
voldrien
Subjuntiu Imperatiu
Present
vulgui
vulguis
vulgui
vulguem
vulgueu
vulguin

Imperfet
volgués
volguessis
volgués
volguéssim
volguéssiu
volguessin
vulgues (tu)
vulgui (vostè)
vulguem (nosaltres)
vulgueu (vosaltres)
vulguin (vostès)
Gerundi: volent Participi: volgut

Per practicar

Print Friendly, PDF & Email