Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos).

Paraula primitiva Paraules derivades
trist trist-esa en-trist-ir trist-ament
adjectiu nom verb adverbi

 

1. Els morfemes derivatius

Prefixos Van davant l’arrel treure: dis-treure
Sufixos Van darrere l’arrel porta: port-al
Infixos Van entre l’arrel i el sufix peix: peix-at-er

 

2. Modificacions en l’arrel

El fet de col·locar un sufix darrere l’arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions ortogràfiques en el punt de contacte.

Canvis ortogràfics
c, qu: fresc, fresquíssim
g, gu: botiga, botiguer
ç, c: caça, cacera
j, g: taronja, taronger
gu, gü: aigua, aigües
s, ss: arròs, arrossar
Canvis de sons
p, b: llop, llobató
t, d: prat, praderia
c, g: càrrec, carregar
ig, g/j: boig, bogeria, bojament
ig, tj/tg: lleig, lletjor, lletgesa
u, v: blau, blavor, blavenc
Supressió de sons Addició de sons
-a: rialla, rialleta
-e: salvatge, salvatgina
-o: suro, sureda
-t: cafè, cafeter
-d: gran, grandíssim
-n: pa, panera

 

3. Modificacions en els prefixos

De manera semblant, la unió d’un prefix a l’arrel també pot comportar modificacions ortogràfiques en el punt de contacte.

Canvi de consonant en els prefixos in-, en- i con-
in-
im-
il-
ir-
inútil
imprecís
il·legal
irregular
en-
em-
endreçar
embolicar
con-
com-
col-
cor-
conviure
commemorar
col·laborar
correspondre

 

4. Característiques generals dels morfemes derivatius

1. En general, cada afix expressa una sola idea.

Noms d’establiments -eria sabateria, carnisseria
Qualitat -ós/-osa  mandrós, polsosa
Superlatiu -íssim/-íssima pleníssim, verdíssima

 

2. Sovint una mateixa idea pot ser expressada per més d’un afix.

Diminutiu -et/-eta
-ó/-ona
-oi/-oia
-ol/-ola
-í/-ina
-im
foradet, veueta
animaló, carona
bonicoi, petitoia
estanyol, esglesiola
colomí, clavellina
polsim
Augmentatiu -às/- assa
-arro/-arra 
homenàs, barcassa
peuarro, mossarra
Despectiu -ot/-ota
-astre/-astra
-ús/-ussa 
ocellot, donota
politicastre, madrastra
gentussa
Col·lectiu -atge
-eria
-am
-ada
-at
fullatge, plomatge
cristalleria, deixalleria
paperam, costellam
estelada, ocellada
alumnat, professorat
Professió o activitat -er/-era
-aire
-ista
-dor/-dora
-ant/-ent
cotxer, cambrer
llenyataire, firaire
dentista, massagista
pescador, cosidora
vigilant, aprenent
Gentilicis -à/-ana
-í/-ina
-ès/-esa
-enc/-enca 
manresà, manresana
barceloní, barcelonina
alguerès, algueresa
parisenc, parisenca

 

3. Ocasionalment, idees diferents poden ser expressades per un mateix afix.

Sufix Professió Lloc Objecte Arbre o planta
-er granger galliner moneder garrofer

 

4. Els afixos poden provocar que les paraules derivades pertanyin a una categoria lèxica diferent de la del mot primitiu del qual s’originen.

neguit (nom) neguitós (adjectiu) neguitejar (verb)
tòxic (adjectiu) intoxicar (verb) intoxicació (nom)

 

5. A partir d’una paraula derivada, també en podem formar una altra de nova.

salt (nom) salt-ejar (verb) salt-ej-ador (nom)

 

6. Derivats lexicalitzats

bombeta No vol dir ‘bomba petita’, sinó ‘objecte de vidre i de metall que es connecta a l’electricitat i fa llum’.
llençol No vol dir ‘llenç petit’, sinó ‘peça de roba de forma quadrangular que es posa als llits’.
fillol No vol dir ‘fill petit’, sinó ‘persona amb relació als seus padrins’.
farmaciola No vol dir ‘farmàcia petita’, sinó ‘armari petit o estoig on hi ha medicaments, gases, tiretes i altres remeis’.
maneta No vol dir ‘mà petita’, sinó ‘peça d’un aparell, d’una màquina o d’una eina que agafem amb la mà per fer-los anar’.
barretina No vol dir ‘barret petit’, sinó ‘peça de vestir en forma de bossa allargada que es porta al cap’.
crostó No vol dir ‘barret petit’, sinó ‘cada un dels dos extrems d’una barra de pa’.
finestró No vol dir ‘finestra petita’, sinó ‘cadascuna de les portetes de fusta que hi ha a les finestres i a les portes dels balcons per no deixar passar la llum’.

 

Per practicar

Activitats 1 533 534 535 536 537 538 539 540 541 542 543 544
Activitats 2 269 565 568 569 570 571 78 97 98
Activitats 3

 

Entreteniments:

1. Els noms dels dotze oficis representats aquí deriven de dotze noms als quals s’ha afegit el sufix -aire o bé -ista.

derivats

Solució:  escombriaire, acordionista, boletaire, dentista, titellaire, florista, puntaire, lampista, llenyataire, equilibrista, cadiraire, modista

Solució:
terrissaire, equilibrista, lampista, paracaigudista, massatgista, ninotaire, il·lusionista, ocellaire, trabucaire, periodista, tramviaire, drapaire

2. En aquest dibuix podeu veure ben bé vint coses que acaben amb -era, com per exemple: cafetera.

Solució: fruitera, cremallera, sopera, tetera, cafetera, cullera, aigüera, peixera, calaixera, mongetera, cirera, figuera, ratera, nevera, panera, ouera, sucrera, palmera, bombonera, caldera

3. En aquest dibuix hi podeu trobar almenys vint coses que acaben amb -ina.

Solució: cortina, nina, gavardina, tonyina, petxina, piscina, joguina, barretina, espina, teranyina, cartolina, barrina, gallina, javelina, mandarina, alzina, gavina, cabina, botzina, medecina, paperina

 

Print Friendly, PDF & Email