A l’hora de parlar dels elements que formen una oració i de les relacions que hi ha entre ells tindrem en compte els conceptes següents:

Categories lèxiques

Les paraules de la llengua s’agrupen en 9 categories lèxiques: noms (N), verbs (V), adjectius (Adj), adverbis (Adv), preposicions (Prep), determinants (Det), pronoms (Pron), conjuncions (Conj) i interjeccions.

Sintagmes

Són estructures a l’entorn d’un nom, un verb, un adjectiu o un adverbi que fa de nucli.

A més del nucli, el sintagma pot incloure especificadors complements. Generalment els especificadors van davant i els complements darrere.

El sintagma fa una funció sintàctica en una oració.

Sintagma Exemples Nucli
sintagma nominal (SN) els mussols
tres vegades
un vagó de tren
NOM
sintagma verbal (SV) és innocent
té molta set
VERB
sintagma adjectival (SAdj) força tranquil ADJECTIU
sintagma adverbial (SAdv) a corre-cuita
molt educadament
sempre
ADVERBI
sintagma preposicional (SPrep) de ferro
sense malícia
davant de l’estació
PREP + SN

 

sintagmes

Constituents bàsics de l’oració

Una oració és un mot o conjunt de mots que formen una unitat comunicativa amb sentit complet, autònoma sintàcticament, en la qual es relaciona un subjecte i un predicat.  Sol coincidir amb una unitat d’entonació.

Una oració simple està formada per dos constituents bàsics:
– un sintagma nominal (SN) que fa la funció de subjecte (S)
– un sintagma verbal (SV) que fa la funció de predicat (P)

  • PROPIETAT: el subjecte i el verb concorden en persona i nombre.
SN – SUBJECTE SV – PREDICAT CONCORDANÇA
Tu mires massa la televisió. 2a persona singular
 Una dona rossa contemplava l’aigua des del mirador. 3a persona singular
Les escales de l’església patinen. 3a persona plural
El text català més antic conegut fins ara és aproximadament de la segona meitat del segle XII. 3a persona singular

 

Sintagma nominal

– Sintagma que té per nucli un nom.
– També pot ser un pronom (jo, tu, ell, això, allò, qui, què)
– Els determinants poden ser articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns pronoms interrogatius i relatius (la, aquesta, la teva, la segona, un, tres, força, qualsevol, cap, quina, quants)

  • PROPIETAT: El determinant i el nom concorden en gènere i nombre.
DETERMINANT NOM COMPLEMENT (CN) ESTRUCTURA DEL CN
Una dona rossa SAdj
La taula de fusta SPrep
El riu Ter SN
El riu que passa per Ripoll Oració adjectiva

 

Sintagma verbal

– Té per nucli un verb (V).
– El complements del verb tenen diverses funcions:

  • complement directe (CD)
  • complement indirecte (CI)
  • complement circumstancial (CC)
  • atribut (CAtr)
  • complement predicatiu (CPred)
  • complement de règim verbal (CRV)
  • complement agent (CAg).

 

VERB COMPLEMENT COMPLEMENT COMPLEMENT
Menja pa amb tomàquet (CD)
Camino cap a casa (CC lloc)
Contemplava l’aigua (CD) des del mirador (CC lloc)
Compra flors (CD) a la seva àvia (CI) cada setmana (CC temps)

 

El subjecte

Normalment el trobem al principi de l’oració, davant del verb o del predicat,  però també el podem trobar darrere:

No m’agraden els plàtans tan madurs.
Sóc jo qui no hi vol anar.
Ha vingut la Glòria?

Subjecte el·líptic: són les oracions que tenen un subjecte sobreentès pel verb o pel context.

(Vosaltres) Vindreu demà a la festa?
La Mònica
treballa molt. (La Mònica) Sempre es lleva molt d’hora.

Oració impersonal: és una oració que no té subjecte gramatical i consta només d’un sintagma verbal.

  • Verbs meteorològics: Demà plourà. Aquest tarda fa molt fred. És de nit.
  • Verb haver-hi: Hi ha molts ocells. Hi ha revistes de tota mena. Hi va haver un terratrèmol de grau tres.
  • Pronom es amb verbs com viure, treballar, menjar…: Aquí es menja molt bé. Es diu que aquest any es faran bolets.
RECORDA: El verb haver-hi és impersonal; per tant, no ha de concordar amb el sintagma nominal que duu al darrere.
Hi havia més de cent persones.

 

Per practicar

Nodes 3 128 (13) 129 (14) 131 (16) 132 (17) 136 (22) 144 (29)

 

Exercici: Reconeix les categories lèxiques.

 

 

Print Friendly, PDF & Email