Definició

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:

mar + í→ marí
mar + ejar→ marejar

Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.

El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos)

Família de paraules

És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.

Arrel Paraules formades per derivació
hivern- hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc
mar- marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig
dorm- dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori

Classes d’afixos

Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos derivatius en tres grups:

  1. els prefixos, quan van davant l’arrel,
  2. els sufixos, quan van darrere l’arrel,
  3. els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
Mot derivat amb prefix re + llogar →
rellogar
Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o un habitatge.
Mot derivat amb sufix llogar + er →
lloguer
Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es lloga.
Mot derivat amb infix llogar + at + er →
llogater
Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe, etc.d’una altra persona pagant uns diners.

Derivats per prefixació

La prefixació és un procés de formació de paraules derivades i consisteix en l’adjunció d’un prefix a l’arrel d’un nom, un adjectiu o un verb:

avantatge  desavantatge
      N                        N
marí  submarí
 Adj           Adj
existir    coexistir
    V                   V

A diferència dels sufixos, la major part dels prefixos, com acabem de veure, no canvien la categoria lèxica de l’arrel, sinó que la categoria del mot derivat coincideix amb la de l’arrel. Tanmateix, hi ha un petit grup de prefixos que formen mots nous de categoria diferent que la de l’arrel, per exemple el prefix a-:

pam apamar
 N              V
pla aplanar
Adj          V
lluny →  allunyar
Adv             V

 

Classes de prefixos

Com els sufixos, els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d’una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.

Prefixos que no canvien la categoria lèxica
Prefixos Significat Exemples
a– [o an-]
des– [o dis-]
in– [o im-, o ir-, o il-]
no
negació simètric  asimètric; alfabet  analfabet
avantatge  desavantatge; continu  discontinu
necessari  innecessari; mòbil  immòbil; lògic  il·lògic;
regular  irregular
violència  no-violència
anti
contra
oposició aeri  antiaeri; nuclear  antinuclear
indicat → contraindicat; atacar → contraatacar
re– [o res-]
bes
bi [o bis-]
repetició
o duplicació
caure   recaure; seguir   resseguir
nét besnét; avi   besavi; canviar   bescanviar
plaça  biplaça; lateral  bilateral; anual  bisanual
ben
mal
menys
valoració
positiva
o negativa
vingut  benvingut; estar  benestar
vendre  malvendre; criar  malcriar
preu  menyspreu; tenir  menystenir
sobre– [o super-]
re– [o res-]
ultra
hiper
extra
multi
intensitat, grau
o quantitat
viure  sobreviure; vivent  supervivent
baixar  rebaixar; saltar  ressaltar; sec  ressec
congelar  ultracongelar; dretà  ultradretà
activitat   hiperactivitat; mercat  hipermercat
fi   extrafi; pla  extraplà; dolç  extradolç
milionari  multimilionari; nacional multinacional
entre– [o inter-, ointra-]
extra
sobre
sota– [o sub-, osots-]
trans
ultra
ante– [o avant-]
post
pre
posició real
o figurada
pa  entrepà; posar  interposar; venós  intravenós
radi   extraradi; ordinari   extraordinari
sortir  sobresortir; abundant  sobreabundant
bosc  sotabosc; delegat  subdelegat, sotsdelegat
atlàntic  transatlàntic; córrer  transcórrer
mar   ultramar; passar   ultrapassar
penúltim  antepenúltim; passat  avantpassat
part  postpart; guerra  postguerra
veure  preveure; història prehistòria
con– [o com-, o cor-, o col-, o co-] ‘en comú’ viure  conviure; laborar   col·laborar; relació  correlació; existir  coexistir
ex ‘deixar de ser’ diputat   exdiputat; ministre   exministre
neo ‘nou, recent’ clàssic  neoclàssic; romanticisme  neoromanticisme
semi ‘quasi´ cercle  semicercle; sec  semisec
pseudo ‘fals’ derivat  pseudoderivat; fruit  pseudofruit
pro ‘a favor de’ americà  proamericà; comunista  procomunista

 

En català hi ha moltes paraules cultes, d’origen llatí o grec, formades en aquestes llengües amb algun prefix. Actualment, són paraules que no es poden desglossar, perquè el terme que resta després de separar-ne el prefix no existeix en català: antecedent, ascendir, descendir, exhibir,incògnit, etc.

Prefixos que canvien la categoria lèxica en derivats verbals
Prefixos Significat Exemples
a-
en- [o em-]
es-
re- [o res-]
des- [o de-]
in-
accions que expressen un procés (‘posar en estat de’, ‘posar dins’, ‘reiterar’…) o una acció contrària consell  aconsellar; clar  aclarir; lluny  allunyar
orgull   enorgullir-se; brut   embrutar; dins   endinsar
cabell   escabellar; bri   esbrinar; fulla  esfullar
fred   refredar; fresc   refrescar; so ressonar
nata   desnatar; sang   dessagnar; créixer   decréixer
crim   incriminar; tímid   intimidar; tòxic  intoxicar

 

Alguns verbs derivats per prefixació incorporen alhora un sufix entre l’arrel i la desinència: crit escridassar, mica  esmicolar, ferro  aferrissar. La formació de paraules derivades per addició simultània d’un prefix i un sufix s’anomena parasíntesi i les paraules que se’n deriven, parasintètiques.

La derivació és un procés recursiu, és a dir, que es pot repetir diverses vegades; per això és possible trobar paraules amb diversos afixos. Per exemple:

ciutat  ciutadà  ciutadania; terra  enterrar  desenterrar

constituir  constitució constitucional  anticonstitucional

Derivats per infixació

Contràriament als sufixos i als prefixos, els infixos no tenen pròpiament significat lèxic, però donen lloc a una paraula diferent quan s’intercalen entre una arrel i un sufix, com els casos següents:

Mots derivats amb infixos
Infixos Exemples Infixos Exemples
-an- jugar  juganer; cridar   cridaner -er- camp  camperol; bosc   bosquerol
-ar- fulla   fullaraca; baf  bafarada -et- pell  pelleter; llibre   llibreter
-at- amagar   amagatall; peix   peixater -on- gat gatonera; sang   sangonera

De vegades, la intercalació d’un infix dóna lloc a un derivat amb una significació diferent de la del derivat obtingut amb el simple afegit del sufix a l’arrel:

ferro ferr-er (‘persona que treballa el ferro’)
           ferr-et-er (‘persona que té una ferreteria’)

Classes d’infixos

Alguns infixos aporten un matís valoratiu, reforcen la idea de petitesa o d’afecte (en aquest cas parlem d’infixos diminutius o afectius) o bé introdueixen la idea d’abundància o d’excés (llavors parlem d’infixos augmentatius o despectius). Vegem-ne uns quants casos:

Mots derivats amb infixos valoratius
Idea de petitesa o d’afecte Idea d’abundància o d’excés
Infixos Exemples Infixos Exemples
-iss- pobre  pobrissó; arbre arbrissó -all- roca rocallós; piga  pigallós
-ic- plor ploricó; plorar ploriquejar -ar- flama flamarada; cagar  cagarada
-isc- ploure plovisquejar -eg- dent dentegada; estirar estiregassar
-arr- pet petarrell; cap caparró -ell- gota gotellada; gra granellut
-uss- cantar cantussejar; pellespellussar -ot- manotada; xerrarxerrotejar

Per practicar

Nodes 3 533 534 535 536 537 538 539
540 541 542 543 544 545
563 564 565 568 569 570 571
Enxaneta 132 133 134 135 136 139 140
141 142

 

Activitat 1

Activitat 2

Activitat 3

Activitat 4

 

Print Friendly, PDF & Email