La música i la poesia sempre han estat íntimament unides. La música obra en el so i el silenci, la poesia obra en la paraula. Malgrat això, les paraules també comporten so i silenci. La música també comporta significat per ella mateixa, igual que les paraules. Aquesta és l’estreta relació que les enllaça i les fon.
Molts cantants de diferents èpoques han posat música i han cantat poemes de cèlebres escriptors. D’aquesta manera han contribuït a difondre aquests textos que, de no ser així, moltes vegades no s’haurien popularitzat, ni tan sols conegut per la majoria de la gent.
Ens centrarem ara en alguns poetes catalans del segle XX i en alguns dels seus poemes musicats.
- Joan Maragall
- Joan Salvat-Papasseit
- Miquel Martí i Pol
- Pere Quart
- Josep M. de Sagarra
- Màrius Torres
- Josep Vicenç Foix
- Miquel Costa i Llobera
I cantautors que els han difós amb la seva música i la seva veu.
- Ramon Muntaner
- Lluís Llach
- Joan Manuel Serrat
- Marina Rossell
- Maria del Mar Bonet
- Miquel Pujadó
- Maria del Mar Bonet
Poemes musicats
- «Pantalons llargs», de Joan Salvat-Papasseit, per Joan Manuel Serrat
- «Res no és mesquí», de Joan Salvat-Papasseit, per Joan Manuel Serrat
- «Si jo fos pescador», de Joan Salvat-Papasseit, per Joan Manuel Serrat
- «Quina grua el meu estel», de Joan Salvat-Papasseit, per Joan Manuel Serrat
- «Cancó a Mahalta», de Màrius Torres, per Lluís Llach
- «Cançó de rem i de vela, de Màrius Torres, per Lluís Llach
- «El burgès», de Pere Quart, per Francesc Pi de la Serra
- «Cançó de carrer», de Pere Quart, per Ramon Muntaner
- «Romanço», de Miquel Martí i pol, per Maria del Mar Bonet (1) / Romanço (versió 2)
- «És quan dormo que hi veig clar», de J.V. Foix, per Joan Manuel Serrat
- «Cant Espiritual», de Joan Maragall, per Marina Rossell
- «Pirinenca», de Joan Maragall, per Miquel Pujadó
- Maragall, «Paraula viva», de Miquel Pujadó
Deixa un comentari