El diàleg i el monòleg

En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan servir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi ha bàsicament dues formes: el diàleg i el monòleg.

En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges.

En el monòleg un sol personatge ens permet sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.

Exemples de diàleg i monòleg

Estil directe i estil indirecte

Quan els personatges parlen, podem sentir la seva veu de dues maneres diferents: en estil directe i en estil indirecte.

Si les paraules del personatges es reprodueixen literalment, és a dir, al peu de la lletra, llavors diem que estan representades en forma d’estil directe. En canvi, si les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador, llavors diem que estan representades en forma d’estil indirecte.

 

Canvis que es produeixen

Quan passem del discurs directe al discurs indirecte, cosa que hem de fer sovint, es produeixen canvis importants:

2.1. Persones verbals
Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n’hi ha una. Llavors la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo.

Porta’m el diari d’avui (discurs directe)
— M’ha demanat que li porti el diari d’avui (discurs indirecte)

2.2. Temps verbals
Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Passem la conversa al passat i canvien els temps verbals.

He quedat aquí amb la meva germana.(discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

2.3. Verbs introductoris
Si les persones que parlaven ja no hi són presents, ens perdem la informació que proporcionen tant el gest, com el to de la veu, com la intenció. Aquesta informació l’hem de recollir amb un verb introductori que sigui fidel al que mostraven o sentien els protagonistes. Si sempre fem servir dir, no podrem copsar ni la intenció ni el sentiment dels parlants.

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar

2.4. Pronoms, adverbis i determinants
Si canvia la persona gramatical, canvien les formes pronominals, els adverbis i els possessius. Si canvien els punts de referència, canvien també els demostratius.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

2.5. Nexes
Sempre hi ha una conjunció o nexe que enllaça el que volem referir de la conversa amb el verb introductori. Els més corrents són que per a les oracions afirmatives i si en cas que hagis de referir oracions interrogatives.

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

 

Per practicar

1. Passa a estil directe aquest diàleg (recorda posar-hi els guions).
La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.

2. Converteix aquest diàleg en estil indirecte.
-Vés a pastar fang! -va cridar enfurismat l’inspector al sotscomissari Arellano.
-Per més que cridi, cal enviar més homes a vigilar aquell cau de mala mort! Es poden presentar problemes: ja ho veurà, inspector!
-Tu, sempre tan alarmista, Arellano. Si només hi ha Quatre velletes que juguen al parxís!
-Fixi-s’hi bé, inspector i veurà que totes porten la pistola sota el braç. Jo no vull dir res més, aquí té el meu informe.

3. Transforma el següent diàleg (que està en estil directe) en un text en estil indirecte.
-On t’havies ficat?
-He hagut de fer unes gestions.
-Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?
-No.
-Es tracta de la feina… aquella?
-Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.
-Què vols dir?
-Que caldrà que toquem el dos d’aquest hotel; que ens n’anem.
-Et busquen?
-Podria ser.

4. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades.
En una obra narrativa, a més de la veu del … , també hi trobem la veu dels … .
Quan el narrador ens permet conèixer allò que diuen dos o més … , diem que es tracta d’un … . quan un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, diem que es tracta d’un … .
L’estil … reprodueix les paraules dels … tal com les diuen, és a dir, … . En canvi, l’estil … reprodueix les paraules dels personatges a través de la veu del … .
Comprova-ho

Print Friendly, PDF & Email