En aquesta fitxa estudiarem els usos principals dels signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana.

Signes Funcions textuals Aspectes gràfics i exemples

.

El punt final marca l’acabament d’un text. No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol. Per exemple: La salutació en l’antigor
El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text. Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal blanc de tres o quatre espais (sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula.
El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra. La primera lletra de la paraula següent s’escriu amb majúscula. Per exemple: No se sap amb exactitud quan va néixer la salutacióAl principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió.

?

L’interrogant (o punt d’interrogació) marca l’entonació especial de les frases interrogatives. La lletra que va a continuació s’escriu amb majúscula, ja que l’interrogant marca el límit de la frase. Per exemple: Per què la població d’abelles disminueixQue potser és a causa del canvi climàtic?

!

L’admiració (o punt d’exclamació) marca l’entonació especial de les frases exclamatives. Normalment s’escriu al final de la frase. Per exemple: Ui, quina meravella! Quin mar més blau!

Els punts suspensius marquen:
a) que una frase no està acabada;
b) que una enumeració no queda tancada.
– La paraula que va a continuació dels tres punts suspensius normalment s’escriu amb majúscula inicial. Per exemple: a) Un terratrèmol pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar les vies de tren La violència dels sismes pot causar grans danys.
– 
En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc. en comptes de punts suspensius. Per exemple: b) Llegint la Ilíada coneixeràs els grans herois de l’antiguitat: Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc.

;

El punt i coma marca:
a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximitat;
b) la separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i, s’escriu coma).
La paraula que va a continuació del punt i coma s’escriu amb minúscula inicial. Per exemple:
a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; al segle XVII, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames.
b) Van llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona; una balada, que és un poema romàntic, sovint de caràcter llegendari, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza com­portaments de la gent.

:

Els dos puntsmarquen:
a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximi­tat (la segona subordinada a la primera);
b) la introducció d’una enumeració o un exemple.
c) la introducció de les paraules d’una altra persona.
– La paraula que va a continuació dels dos punts s’escriu amb minúscula inicial. Per exemple:
a) La salutació, al principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió: una mà estesa, oberta, demostrava que no es portava armes.
b) Hi ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials.
– Les paraules d’una altra persona s’escriuen amb majúscula inicial i van entre cometes. Per exemple:
c) El savi Pascal ja es preguntava: «Si jo tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir a un individu desconegut, ho faria o no ho faria?».

Comprensió lectora

Print Friendly, PDF & Email