Objectius de la prova

Heu d’analitzar, comprendre i produir textos en català i respondre a preguntes sobre llengua i literatura catalana. Les proves avaluen les vostres habilitats lingüístiques bàsiques, independentment de quins siguin els estudis vulgueu cursar. D’acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts de la prova corresponen al currículum de 2n de batxillerat.

Estructura de l’examen

Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de 3 parts:

  • en la 1ª s’avalua la comprensió de textos,
  • en la 2ª es treballa l’expressió escrita i
  • en la 3ª es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova presenta dues opcions i vosaltres heu d’escollir-ne una. Cada opció té un text al qual fan referència algunes preguntes de la 1ª i la 2ª part. Els textos són complementaris: el primer és literari i el segon d’un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc). El text literari pot tractar-se d’alguna de les lectures prescriptives fixades al currículum.

En la 1ª part, les preguntes de comprensió avaluen la capacitat d’anàlisi i de síntesi, així com el coneixement de les lectures literàries tractades durant el curs. Us podeu trobar diversos tipus de preguntes:

  • • Preguntes de lectura crítica.
  • Preguntes sobre el significat d’una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
  • Preguntes destinades a demostrar que heu entès la informació rellevant que aporta el text a través de l’elaboració d’una síntesi o un esquema, d’una proposta de títol, d’un comentari breu sobre algun aspecte del text, etc.
  • Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un argument i a sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
  • Preguntes perquè identifiqueu el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor, etc.
  • Preguntes per analitzar idees, opinions i arguments.
  • Preguntes sobre relacions anafòriques, correlacions de temps verbals i l’ús dels connectors discursius per valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
  • Preguntes sobre els recursos expressius d’un text.

Les preguntes són de tipus objectiu (amb una resposta a triar, verdader o fals, resposta curta, etc) i sempre s’inclou una pregunta sobre les lectures prescriptives de 2n de batxillerat.

Les lectures prescriptives varien cada curs.

En la 2ª part, dedicada a l’expressió escrita, heu d’elaborar i manipular textos a través d’estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d’algun dels temes o motius que us proposen (relacionats amb el text o amb els continguts i les competències específiques del currículum de 2n de batxillerat). També heu de dominar les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per reduir o ampliar textos, canviar la intenció de l’autor, reformular un model textual en diferents registres, etc.

Aquesta part s’estructura en dos exercicis.

  • En el primer exercici es tracta d’escriure un comentari personal, adequat, ben estructurat i argumentat sobre algun tema que pugui suggerir la lectura dels textos de l’examen o sobre un dels temes abordats durant el curs.
  • El segon exercici, de caràcter divers, pot incloure propostes de correcció, redacció, reelaboració o compleció d’un text breu.

La 3ª part, comuna a les dues opcions de l’examen, avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals i el domini de la norma a través de preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics, com per exemple:

  • L’estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
  • La flexió dels elements verbals i nominals i els usos correctes dels pronoms.
  • Les funcions sintàctiques i l’oració composta.
  • El lèxic: polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia.
  • Els procediments de creació de neologismes, locucions i frases fetes.
  • La naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.

Les preguntes d’aquesta part seran de tipus objectiu, com a la 1ª part.

Criteris generals d’avaluació

La puntuació màxima de la 1ª part, sobre la comprensió de textos, és de 4 punts. En la 2ª part, sobre expressió escrita, podeu aconseguir 3 punts i en la 3ª part, sobre reflexió lingüística, podeu obtenir 3 punts. La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics) ja que se us descompten 0,1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s’aplica a l’examen en conjunt, un cop sumada la puntuació de les tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai podrà ser inferior a 0.

Tant a la 1ª part com a la 3ª poden haver preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta que comptaran 0,5 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions i només 1 serà vàlida amb un valor de 0,5 punts. Pel contrari, si trieu la resposta errònia se us descomptarà 0,1 punts, però no se us descomptarà res si no contesteu. Els exercicis d’opció verdader-fals també seguiran la mateixa pauta de correcció. La resta d’exercicis són de tipus objectiu (emplenar buits, identificació o transcripció fonètica, etc) i no se us descompta res en cas de resposta errònia.

Els criteris d’avaluació de la 2ª part (expressió escrita) es fonamenten en la coherència i l’adequació de l’escrit, la riquesa i la precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. El text ha de ser coherent, cohesionat, comunicatiu i amb la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs. Heu d’expressar amb claredat les idees i els conceptes, en un registre adequat al context comunicatiu. El text ha d’estar ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d’una argumentació heu de presentar la tesi i els arguments de manera ordenada.

La riquesa i la precisió lèxica es pot mesurar tot tenint en compte la varietat, el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia, etc), l’adequació al registre o la propietat amb la qual empreu les paraules.

La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar segons la varietat de les estructures utilitzades (l’ús d’oracions compostes, per exemple), l’ús adequat de l’ordre de les paraules i dels pronoms, o bé a través d’usar diversos connectors discursius i signes de puntuació amb varietat de recursos de manera pertinent.

Consells pràctics

  1. Trigar una estona abans de prendre la decisió de quina opció fareu (A/B).
  2. Què us ha de fer decantar per l’una o l’altra? El text i la redacció.
  3. Estructura: tres parts
    1. Comprensió lectora: 4 punts
    2. Expressió escrita: 3 punts
    3. Reflexió lingüística: 3 punts
  4. Text: subratllar, escriure al marge les idees importants, marcar les paraules clau (objectiu, subjectiu, tipus de text).
  5. Llegir atentament els enunciats (indica quin/quins, completa, subratlla, lletra petita, en blanc/error).
  6. Contextualitzar la resposta (diu que… que l’autora…aquí l’autora vol dir).
  7. Usar lèxic precís (evitar “dir”, “tenir”, “fer”, “cosa”, “allò”, “però”, “ja que”…).
  8. Emprar un registre adequat (estàndard, formal): no usar expressions de caire oral, sinó acurades.
  9. Expressió escrita:
    1. elaborar un text ben estructurat,
    2. connectors a l’inici de cada paràgraf (endemés, no obstant això, emperò, nogensmenys, *acte seguit, *cada dia, *al dia següent…),
    3. Començar amb un SN (idea clara del que vull explicar), és preferible fer un esbós a priori.
  10. Preguntes de les lectures:
    1. Cert/Fals, de redactar (contestar el que us pregunten), preguntes obertes…
    2. Rellegir-les, estudiar-les, repassar-ne el contingut més important (resums, esquemes…).
  11. Reflexió lingüística (3 punts)
Print Friendly, PDF & Email