El condicional

Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat:

Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria.

El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents:

Un fet o una acció que només es pot realitzar si es compleix la condició Si pogués, m’apuntaria a natació.
Si et llevessis més d’hora, hi 
arribaries a temps.
Un fet o una acció com a probable Crec que ara el partit no el guanyaríem.
L’expressió de demanar i donar consells –Tu t’hi apuntaries? –Jo, si fos de tu, m’hi apuntaria.

El condicional es conjuga segons els models següents:

1 cantar 2a perdre 2b témer 3a dormir 3b servir
cant aria
cant aries
cant aria
cant aríem
cant aríeu
cant arien
perd ria
perd ries
perd ria
perd ríem
perd ríeu
perd rien
tem eria
tem eries
tem eria
tem eríem
tem eríeu
tem erien
dorm iria
dorm iries
dorm iria
dorm iríem
dorm iríeu
dorm irien
serv iria
serv iries
serv iria
serv iríem
serv iríeu
serv irien

Els verbs que acaben en –re, com batre (i els seus derivats: debatrecombatrerebatre), concebrepercebrerebrerompre (i els seus derivats: irrompreinterromprecorrompre), i els acabats en –metre (admetrecometretransmetre) perden la –e final de l’infinitiu abans de les terminacions del condicional.

perdr(e) debatr(e) percebr(e) interrompr(e) admetr(e)
perdr ia
perdr ies
perdr ia
perdr íem
perdr íeu
perdr ien
debatr ia
debatr ies
debatr ia
debatr íem
debatr íeu
debatr ien
percebr ia
percebr ies
percebr ia
percebr íem
percebr íeu
percebr ien
interrompr ia
interrompr ies
interrompr ia
interrompr íem
interrompr íeu
interrompr ien
admetr ia
ademtr ies
admetr ia
admetr íem
admetr íeu
admetr ien

Quan parlem, sovint pronunciem una –e– de reforç abans de la –r– (perderiaadmeteria), però no l’hem de pronunciar en la parla formal i no l’hem d’escriure mai.

Per practicar (obre els exercicis amb el botó dret del ratolí)


Print Friendly, PDF & Email