El condicional
Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat:
Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria.
El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents:
| Un fet o una acció que només es pot realitzar si es compleix la condició | Si pogués, m’apuntaria a natació. Si et llevessis més d’hora, hi arribaries a temps. |
| Un fet o una acció com a probable | Crec que ara el partit no el guanyaríem. |
| L’expressió de demanar i donar consells | –Tu t’hi apuntaries? –Jo, si fos de tu, m’hi apuntaria. |
El condicional es conjuga segons els models següents:
| 1 cantar | 2a perdre | 2b témer | 3a dormir | 3b servir |
| cant aria cant aries cant aria cant aríem cant aríeu cant arien |
perd ria perd ries perd ria perd ríem perd ríeu perd rien |
tem eria tem eries tem eria tem eríem tem eríeu tem erien |
dorm iria dorm iries dorm iria dorm iríem dorm iríeu dorm irien |
serv iria serv iries serv iria serv iríem serv iríeu serv irien |
Els verbs que acaben en –re, com batre (i els seus derivats: debatre, combatre, rebatre), concebre, percebre, rebre, rompre (i els seus derivats: irrompre, interrompre, corrompre), i els acabats en –metre (admetre, cometre, transmetre) perden la –e final de l’infinitiu abans de les terminacions del condicional.
| perdr(e) | debatr(e) | percebr(e) | interrompr(e) | admetr(e) |
| perdr ia perdr ies perdr ia perdr íem perdr íeu perdr ien |
debatr ia debatr ies debatr ia debatr íem debatr íeu debatr ien |
percebr ia percebr ies percebr ia percebr íem percebr íeu percebr ien |
interrompr ia interrompr ies interrompr ia interrompr íem interrompr íeu interrompr ien |
admetr ia ademtr ies admetr ia admetr íem admetr íeu admetr ien |
Quan parlem, sovint pronunciem una –e– de reforç abans de la –r– (perderia, admeteria), però no l’hem de pronunciar en la parla formal i no l’hem d’escriure mai.
Per practicar (obre els exercicis amb el botó dret del ratolí)
Deixa un comentari