LA DECADÈNCIA i LA LITERATURA POPULAR

Definició:

Període de crisi que dura 3 segles (XVI-XVII-XVIII): disminueix la producció literaria catalana i està sota la influencia de la lit. llatina i castellana

Causes històriques:


Extinció dels reis del Casal de Barcelona i entronització d’un rei castellà, Ferran d’Antequera.
Unió de la corona catalano-aragonesa amb la castellana pel casament de Ferran II i Isabel de Castella (1469)

Causes socioeconòmiques:

Desplaçament del comerç marítim del Mediterrani cap a l’Atlàntic pel descobriment d’Amèrica
Crisi econòmica per la guerra civil durant el regant de Joan II i crisi demográfica

Instauració de la Inquisició i expulsió dels jueus (banquers i comerciants)
Expulsió dels moriscos de Valencia (XVII) i posterior repoblament per gent de parla castellana.

Causes culturals:

Ressorgiment del llatí com a llengua de cultura i d’educació (en el segon humanisme o humanisme renaixentista)
Invenció de la impremta i tendencia a imprimir només allò que té més lectors (per tant, en castellà o llatí)
Desaparició de la Cancelleria Reial (cosa que provoca més dialectalització del català)
Desplaçament de la capitalitat de Barcelona cap a Valencia que es castellanitzarà molt durant el virregnat de Germana de Foix.

El RENAIXEMENT (s. XVI):

Ideología:

Humanisme artístic i social, valors estètics del món clàssic grecollatí i la tradició, la raó és l’única font de coneixement, subjecció a la norma i a la disciplina artística, recerca d’ideals d’equilibri, mesura i harmonia=bellesa.


Els autors catalans:

Escriuen en llatí (el valencià Joan Ll. Vives)
Escriuen en castellà (el poeta barceloní Joan Boscà, introductor de la mètrica renaixentista italiana aquí)
Escriuen en català però van contracorrent (Cristòfor Despuig i Pere Serafí)
Cristòfor Despuig: Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa : diàleg (prosa) on elogia Tortosa, Catalunya i el català.
Pere Serafí: poeta que rep influències d’Ausiàs March i intenta escriure segons la mètrica renaixentista.

EL BARROC (s. XVII)

Ideologia:

Degut a la crisi de valors i la imposició de la Contrareforma, mostra un desengany davant la realitat, obsessió
pel pas del temps i la brevetat de la vida, predomina la irracionalitat, desapareixen les normes i regles i l’equilibri.

Presenta dos estils:

Conceptisme: deformació caricaturesca de la realitat, jocs de paraules, retòrica, antítesi, contrast.
Culteranisme: idealització de la realitat, metàfores embellidores, recursos fònics i mètrics.

Autors catalans:

Enlluernats pel Siglo de Oro castellà, influïts per Quevedo (conceptista), Góngora (culterà) i Lope de Vega
Francesc Vicent Garcia (el rector de Vallfogona) fa poesia conceptista (burlesca, satírica, eròtica, escatològica…el van fer famós) i també culterana (greu, seriosa,sobre el desengany, la vanitat, la vida breu…)
Francesc Fontanella : poesia culterana, bucòlica com la de Garcilaso de la Vega, però situada a Montjuïc. També té 2 obres de teatre:Amor, fermesa i porfia. Lo desengany (totes dues de pastors)

La IL.LUSTRACIÓ (s. XVIII)

Fets històrics determinants: guerra de Successió i decrets de Nova Planta (mesures repressives contra la llengua i la cultura catalana, que fan, per exemple,tancar la Univ. De Barcelona), que no foren aplicats a Menorca, en mans angleses.

Diferència entre Neoclassicisme i Il.lustració:

Neoclassicisme: (terme estètic ) Sorgit a França, vol el retorn als models grecollatins, la norma, l’equilibri i la mesura.
Il.lustració: (terme ideològic) Sorgida a Gran Bretanya, França, Alemanya…També dit segle de les llums, edat de la Raó,
Edat Augusta: claror contra obscuritat, raó contra irracionalitat.

Els autors catalans:

Escrivien en castellà, però sobre la cultura catalana.
Rafael Amat i Cortada (Baró de Maldà). Calaix de sastre. Extens dietari, sobre tot el que passsava a Barcelona I Esplugues. Llengua descurada
Joan Ramis i Ramis. Tragèdies teatrals: Lucrècia, Rosaura o el més constant amor . Era menorquí

*****************************************************************************************************************************

LA LITERATURA POPULAR


Definició:

Produïda i consumida fora dels ambients intel.lectuals, per la gent del poble, anònima i de transmissió oral, plena de canvis i variants a gust de l’intèrpret o el públic, i de difícil datació (models molt antics)
Temes sentimentals, idealistes, humorístics, angoixes i reivindicacions col.lectives.
Es va recopilar durant el romanticisme, gràcies a intel.lectuals com Milà i Fontanals o Marià Aguiló.

Gèneres poètics

Goigs a la Verge o sants: melodia repetitiva, impresos amb l’estampa del sant.
Nadales: melodies riques, temes de la Nativitat, visió humana del fet a través de la sagrada família i els
Corrandes i Cançons de pandero: tema profà (cançó de bressol, d’amor, de treball al camp…)
Romanços o balades: heptasíl.labes, narratives, amb històries de llegenda, humor, tragèdia, fets històrics .Les més famoses són les cançons de bandoler.

Gèneres teatrals

Tema religiós: de Nadal i Pasqua, primer es representaven dins dels temples ,però després agafaren elements profans i sortiren dels temples. Text pobre i escenografia rica i complicada: Pastorets, Passions i Misteri d’Elx (que explica l’ascensió de la Verge i és tota cantada)
Tema profà: entremès . 1 sol acte, argument simple i tema burlesc. Farsa d’en Cornei (XVI)

Gèneres narratius

Rondalla: fets imaginaris (reals o fantàstics), amb fórmules típiques d’inici I final (Vet aquí el conte acabat) repetició de fets, llengua oral (refranys, frases fetes, onomatopeies…) i moralitat final. Lloc-Temps imprecís.
Llegenda: fets presentats com a verídics. Lloc i temps precisos i històrics.
Reculls: Aplec de rondaies mallorquines de Jordi des Racó (fet per Antoni Maria Alcover), Rondallística (Joan Amades) i Rondalles valencianes (Enric Valor)

Print Friendly, PDF & Email