Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Category Temps verbals

Present i imperfet de subjuntiu

El mode subjuntiu El mode subjuntiu expressa coses hipotètiques, no segures i desitjables. Serveix per expressar desitjos, dubtes, incertesa, temor, possibilitat, voluntat o altres idees semblants. El mode subjuntiu conté els temps verbals següents temps: Temps simples: present i imperfet Temps… Continue Reading →

El condicional

El condicional Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat: Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria. El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents: Un fet o una acció… Continue Reading →

Futur

Utilitzem el temps futur per referir-nos a un fet o a una acció que es farà realitat en un temps posterior, després del present: Ahir plovia, avui plou una mica, demà no plourà. Abans no rebia cap missatge, ara en rebo uns quants, d’ara endavant en rebré molts. També podem utilitzar el futur… Continue Reading →

Passat simple i perifràstic

Utilitzem el temps passat per referir-nos a un fet o una acció realitzats en un moment del passat i dins un període temporal que ja es dóna per acabat. Exemple La setmana passada l’avió va sortir amb molt de retard, la companyia aèria no va donar cap mena d’explicació i els… Continue Reading →

Imperfet d’indicatiu

L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció. Exemples En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un… Continue Reading →

Present d’indicatiu

Quan l’utilitzem 1) Expressa una acció o un estat que succeeix en el moment en què es parla. Jo menjo un gelat. Ara arriben els avis. 2) Expressa un fet habitual. Jo menjo cada dia. Els arbres creixen. 3) Expressa una… Continue Reading →

Perfet i plusquamperfet de subjuntiu

El mode subjuntiu El mode subjuntiu expressa coses hipotètiques, no segures i desitjables. Serveix per expressar desitjos, dubtes, incertesa, temor, possibilitat, voluntat o altres idees semblants. El mode subjuntiu conté els temps verbals següents temps: Temps simples: present i imperfet Temps compostos: perfet i plusquamperfet El subjuntiu apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció… Continue Reading →

Condicional perfet

Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor, ja que prop d’ell tot sol jo m’hi hauria trobat? Hauria sabut quan em vol el vostre voler, tement, fiant tot a l’esdevenidor. Ausiàs March El condicional perfet és un… Continue Reading →

Futur perfet

Tant és lo bé qui m’és davant posat, que sens dolor visc aquell esperant; si no l’atenc, seré tan malanant que en aquest món infern hauré trobat. Ausiàs March   El futur perfet expressa una acció futura que estarà finalitzada… Continue Reading →

Passat anterior

Utilitzem el passat anterior per expressar una acció passada immediatament anterior a una altra acció també passada. El gos no va parar de fer clapits fins que no van haver arribat  els seus amos. (acció passada) (acció passada immediatament anterior)  … Continue Reading →

Plusquamperfet d’indicatiu

Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions: Una acció que és anterior a una altra acció passada: Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia començat… Continue Reading →

Perfet d’indicatiu

Escolta la cançó de Raimon amb lletra de Salvador Espriu i observa quina expressió es repeteix al final de cada estrofa. Formes verbals compostes Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes verbals compostes. Aquestes formes es construeixen per… Continue Reading →

Verbs pronominals

Pronoms que no fan la funció de substituts Els verbs pronominals són verbs els pronoms dels quals no es refereixen a cap element de la frase, sinó que només serveixen per donar un nou significat al verb. Es conjuguen amb… Continue Reading →

El verb

El verb és una paraula que expressa una acció (Els nens juguen a pilota), un un estat  (L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte. Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format pel lexema o arrel, que… Continue Reading →

Usos de ser i estar

L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La policia és al costat… Continue Reading →

El verb: formes simples

Mode indicatiu –> Expressa accions reals Temps present –> Els fets s’esdevenen en el moment en què es parla ARA jo canto perdo temo dormo serveixo tu cantes perds tems dorms serveixes ell / ella canta perd tem dorm serveix… Continue Reading →

© 2024 Aula de català — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑