Aula de català

Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Tag

eso 2

Adverbis

L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple: Formes simples Locucions adverbials Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu…. Continue Reading →

Llegir poesia

El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa. Un poema pot estar format per composicions d’una estrofa o més estrofes. “Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la… Continue Reading →

Pronoms

Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa i… Continue Reading →

Contracció

Les preposicions a, de, per i per a, juntament amb els articles masculins el i els, produeixen el que s’anomenen articles contractes. Les combinacions possibles són les següents: Mots que es contreuen Formes contractes Exemples a + el a +… Continue Reading →

Apòstrof

Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivim Quina hora és? però sovint pronunciem [kin’hoſ’és]. Ara bé, en l’escriptura solament marquem algunes elisions amb apòstrof o amb les contraccions (l’aigua del pou). L’apòstrof és el signe… Continue Reading →

Funcions sintàctiques

Funcions sintàctiques dins de l’oració Subjecte (S) Predicat (P) Funcions sintàctiques dins del SN Complement del nom (CN) Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els… Continue Reading →

Complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància; és a dir, el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, etc. Tipus de complements circumstancials – De lloc (on?): Dinarem a Barcelona. –… Continue Reading →

Lletra h

La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →

Lletres g/j, x/ix i tx/ig

HI VAIG, ALLÀ BAIX? En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada. Font: Cavall Fort, núm. 1204 Amb les… Continue Reading →

Lletres s, ss, c, ç, z

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa,… Continue Reading →

Lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula: esquerp superb set fred arc llarg Normes d’ortografia A final de paraula Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic Excepcions – adob, club, cub, tub,… Continue Reading →

Lletres b i v

El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es… Continue Reading →

Lletra r i rr

Escrivim R 1. A començament de mot ratolí, rinoceront 2. Després de consonant somriure, enrabiat 3. En mots començats amb prefix autoretrat, contrarestar, preromà, ultraràpid 4. Els mots compostos en què la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per… Continue Reading →

Lletres m, n i mp

Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Ortografia de la lletra M Escrivim M Exemples Excepcions Davant de B… Continue Reading →

L’arbre d’estornells

Julia Clarke L’arbre d’estornells. Ed. Cuïlla. Gran Angular ISBN 84-661-0471-2 L’autora Julia Clarke als set anys va decidir que volia ser escriptora. L’any 1987 va publicar la seva primera novel·la, després d’haver fet feines diverses en el món del teatre,… Continue Reading →

El complement directe i indirecte

Complement directe Els verbs intransitius no necessiten cap complement per expressar tot el seu significat. El gat dorm. Els nens riuen. Els verbs transitius com ara donar, portar i voler necessiten un complement per expressar la persona o la cosa… Continue Reading →

Personatges literaris

En les narracions intervenen sempre uns personatges que viuen uns fets. L’autor en tria els noms, els aspectes físics i els psicològics, d’acord amb la intenció del que vol narrar. Decideix també la manera com aquests personatges s’han de presentar… Continue Reading →

© 2019 Aula de català — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑