1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que es repeteix.

El funcionari era molt amable + El funcionari ens va atendre
El funcionari que ens va atendre era molt amable.

El material és suficient per a la investigació + Disposeu de material
El material de què disposeu és suficient per a la investigació.

2. No és correcta la combinació de preposició + article + que. Quan hi ha una preposició, solament es poden fer servir els pronoms què, qui o qual.

   Ja hem lliurat els informes + Incloem les dades acadèmiques en els informes
   Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades acadèmiques.
   Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades acadèmiques.

   No sabem el motiu + Van trucar per un motiu
   No sabem el motiu pel que van trucar.
   No sabem el motiu per què/pel qual van trucar.

3. Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot ometre quan és substituït pel pronom.

   S’han d’engegar les accions + El projecte fa referència a unes accions
   S’han d’engegar les accions que fa referència el projecte.
   S’han d’engegar les accions a què/a les quals fa referència el projecte.

   La comissió ha d’informar sobre les dades + La comissió disposa de dades
   La comissió ha d’informar sobre les dades que disposa.
   La comissió ha d’informar sobre les dades de què/de les quals disposa.

Aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

Context Antecedents Relatiu Exemple
Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
explicatives el qual, la qual, els quals, les quals, que El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, aspecte que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

RECORDEU: La llengua oral espontània unifica sovint les oracions de relatiu amb la fórmula que + pronom feble.

  • Són nens que els agrada jugar.
  • És un llibre que ja se n’ha parlat molt.
  • Avui parlem d’un tema que habitualment no se’n parla gaire.

Es tracta d’un ús propi de la llengua col·loquial, no admès en la llengua formal.

  • Són nens a qui agrada jugar.
  • És un llibre del qual se n’ha parlat molt.
  • Avui parlem d’un tema del qual habitualment no se‘n parla gaire.

Els grups el que, la que, els que, les que:

– són correctes quan equivalen als grups aquell que (o allò que), aquella que, aquells que, aquelles que, respectivament. Exemples:

  • Pots venir amb el tren de migdia o amb el que surt a les 7 del vespre (= aquell que surt…).
  • Escolta el que et diuen (= allò que et diuen).
  • Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).
  • La bossa que duus i la que has deixat damunt la taula (= aquella que has deixat…)

– no són correctes si equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament, o a què, qui. Exemples:

  • Un problema del que molts fugen.
  • Em va dir tal i tal, al que jo vaig respondre…
  • La ploma amb la que escric…
  • Els ideals pels que es va sacrificar…
  • Són coses a les que no ens hem acostumat.
  • El senyor del que et parlo…
  • Les persones en les que confiava…
Print Friendly, PDF & Email