Utilitzem el passat anterior per expressar una acció passada immediatament anterior a una altra acció també passada:

El gos no va parar de fer clapits fins que no van haver arribat  els seus amos.
(acció passada)                         (acció passada immediatament anterior)

El passat anterior va introduït per una expressió temporal que indica immediatesa:

Així que els veïns van haver vist fum al bosc, van trucar als bombers.

Tan aviat com els bombers van haver rebut l’avís, sortiren de la caserna.

Van aparèixer els bombers tan bon punt es va haver declarat l’incendi.

Quan vaig haver acabat la lectura, un regust especial i perdurable m’impregnava la ment.

 

El passat anterior té una forma simple i una altra de perifràstica. El passat anterior perifràstic es forma amb el passat perifràstic del verb haver i el participi del verb que es conjuga:

cantar perdre dormir
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat
vaig haver perdut
vas haver perdut
va haver perdut
vam haver perdut
vau haver perdut
van haver perdut
vaig haver dormit
vas haver dormit
va haver dormit
vam haver dormit
vau haver dormit
van haver dormit

El passat anterior simple es forma amb el passat simple del verb haver i el participi del verb que es conjuga. S’acostuma a utilitzar en un registre formal o literari.

cantar perdre dormir
haguí cantat
hagueres cantat
hagué cantat
haguérem cantat
haguéreu cantat
hagueren cantat
haguí perdut
hagueres perdut
hagué perdut
haguérem perdut
haguéreu perdut
hagueren perdut
haguí dormit
hagueres dormit
hagué dormit
haguérem dormit
haguéreu dormit
hagueren dormit

Per practicar

Nodes 2 339 (31) 340 (32)
Completa aquest text amb el PASSAT ANTERIOR D’INDICATIU del verb entre parèntesis:

[Quan ens]“_____________assegut, com sempre a les files de darrere i en Ramonet ens ________________ (repartir) el sopar: truita de creïlles, mitja ceba i una cervesa El Turia, sopàrem amb rapidesa a fi de no perdre detall de la pel.lícula, no recordo quina.Quan en Tomàs es _____________ (fregar) les mans amb fruïció exclamant la frase que quasi sempre deia, arrepapat a la butaca d’un cine: “Això és Hollywood!”, el senyor Paco, l’acomodador, apagà els llums i la musiqueta tradicional del NO-DO envaí la sala. El reportatge que encetà el documental mostrava un bisbe beneint una màquina de tren nova de trinca; tan bon punt l’home _________________ (acabar) la cerimònia religiosa, l’artefacte de RENFE es posà en marxa amb les autoritats i el bisbe a dalt. Aleshores, en Tomàs (taral.lejà) en veu alta: -Se va el caimán, se va el caimán… Quan _______________ la cançoneta, tothom esclafí a riure. Fins i tot l’avi no va poder evitar-ho. -Quan ho _________________ (vist), el senyor Paco, amb resignació, però realment emprenyat, li digué: -Lo teu no té remei, Tomàs.”

Ferran TORRENT, Gràcies per la propina. Ed. Bromera

Llibre digital de 2n d’ESO: bloc 3 (activitats 3.47 i 3.48)
Print Friendly, PDF & Email