En aquesta fitxa estudiarem els usos principals dels signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana.
| Signes | Funcions textuals | Aspectes gràfics i exemples |
. |
El punt final marca l’acabament d’un text. | No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol. Per exemple: La salutació en l’antigor |
| El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text. | Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal blanc de tres o quatre espais (sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula. | |
| El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra. | La primera lletra de la paraula següent s’escriu amb majúscula. Per exemple: No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació. Al principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió. | |
? |
L’interrogant (o punt d’interrogació) marca l’entonació especial de les frases interrogatives. | La lletra que va a continuació s’escriu amb majúscula, ja que l’interrogant marca el límit de la frase. Per exemple: Per què la població d’abelles disminueix? Que potser és a causa del canvi climàtic? |
! |
L’admiració (o punt d’exclamació) marca l’entonació especial de les frases exclamatives. | Normalment s’escriu al final de la frase. Per exemple: Ui, quina meravella! Quin mar més blau! |
… |
Els punts suspensius marquen: a) que una frase no està acabada; b) que una enumeració no queda tancada. |
– La paraula que va a continuació dels tres punts suspensius normalment s’escriu amb majúscula inicial. Per exemple: a) Un terratrèmol pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar les vies de tren… La violència dels sismes pot causar grans danys. – En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc. en comptes de punts suspensius. Per exemple: b) Llegint la Ilíada coneixeràs els grans herois de l’antiguitat: Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc. |
; |
El punt i coma marca: a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximitat; b) la separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i, s’escriu coma). |
La paraula que va a continuació del punt i coma s’escriu amb minúscula inicial. Per exemple: a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; al segle XVII, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames. b) Van llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona; una balada, que és un poema romàntic, sovint de caràcter llegendari, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent. |
: |
Els dos punts marquen: a) la separació de dues frases que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera); b) la introducció d’una enumeració o un exemple. c) la introducció de les paraules d’una altra persona. |
– La paraula que va a continuació dels dos punts s’escriu amb minúscula inicial. Per exemple: a) La salutació, al principi, va ser una manifestació tàctica de no-agressió: una mà estesa, oberta, demostrava que no es portava armes. b) Hi ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials. – Les paraules d’una altra persona s’escriuen amb majúscula inicial i van entre cometes. Per exemple: c) El savi Pascal ja es preguntava: «Si jo tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir a un individu desconegut, ho faria o no ho faria?». |
Per practicar
