El Mecanoscrit del segon origen és una obra de Manuel de Pedrolo.

Quadern de la destrucció i de la salvació – TT/1

(1) Car: perquè (conjunció causal)
toll: bassal
resclosa: presa
(2) puix: perquè, ja que
(3) llur / llurs: el seu, la seva / els seus, les seves
(4) puixança: força
pregoneses: profunditats
vòrtex: ull de cicló
(5) circells: filaments amb què una planta enfiladissa s’arrap a la paret
exànime: Sense vida, sense senyals de vida.
(5) hissar: alçar cap amunt, pujar
(6) Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.
de bocons: (locució adverbial) de boca cap avall
friccionar: Fregar un cos amb un altre
(7) ajaçat: estirat
garratibat: rígid
apoplèxia: Síndrome neurològica d’aparició brusca, deguda a un trastorn vascular cerebral, com l’hemorràgia, l’embòlia, la trombosi o l’espasme, que comporta l’abolició de funcions cerebrals i un cert grau de paràlisi muscular.
(8) llorda: bruta, lletja
sines: pitrera
(9) dempeus: dret
anihilador: Que redueix a no res, que destrueix del tot.
(10) rictus: contracció dels músculs de la cara que sembla que riguis
trespol: Paviment o sostre d’una habitació.
aclofat: Deixar-se anar en un seient amb tota comoditat.
(11) badívol: Que ofereix un espai lliure, desocupat. Ampli, espaiós.
trinxa: Llenca de roba que es posa a la cintura d’un pantaló, d’una armilla, etc., i serveix per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o botons.
talús: Inclinació del parament d’un mur, d’un tallat del terreny, d’un terraplè
ací: aquí
pidolar: demanar
(12) ensulsiar: esfondrat
(14) eixuts: secs
clivella: tall
(14) renill: crit del cavall i del conill
(16) escatainaven: So que fan les gallines.
(16) sebollir: Enterrar.
(16) brollador: Sortidor, font.
(16) borinar: fer el soroll del borinot o les mosques
(17) anorrear: Aniquilar.
(17) esbotzar: rebentar
(18) fat: destí ineludible
esgarrinxada: rascada
(19) llata: Barra de fusta.
(19) virolat: Que presenta colors varis i vius.
(19) cassigall: Parrac (tros de roba vella i estripada).
(20) Fabril: de la fàbrica
(21) transistor: ràdio
pugnaç: valent, coratjós.
(22) lleixa: postada, prestatge
Mossades: Mossegades.
(22) Quimera: Desig, il·lusió.
(26) Caveguet: Eina semblant a un càvec, però amb la fulla més curta i més estreta, sense pues i amb el mànec curt. Serveix per fer solcs.
(26) Màuser: fusell de repetició.
(32) Curull: Ple.
(33) Cancell: Espai rectangular, protegit per dalt, que servix per donar pas a un espai tancat
(34) Feréstec: ferotge.
Escamot: Petit conjunt de persones que van plegats.
(37) Ací: Aquí. Indica el lloc en és la persona que parla.
(38) llinda: vora
(40) xopar-se: mullar-se
xipollejar: esquitxar
fitar: mirar
(41) encastada: entaforada
(43) Aixada: eina per cavar i remoure la terra.
rasa: vall
(46) Bròfec: Adust, aspre, grosser.
(50) Transistor: ràdio
(51) Afecció: Modificació o alteració produïda en una cosa per una altra. Estat morbós.
(53) Eixorivir: deixondir, despertar, espavilar
(55) balb: entumit
(56) Malastruc: que té mala sort o que en porta.
(59) cautelós: prudent
(60) Fonedís: que desapareix o es fon fàcilment.
(61) Qualque: algun.
(61) minvar: disminuir
(63) colrat: morè
(63) mofa: burla
(63) cavil·lós: pensarós


Quadern de la por i de l’estrany – TT/2

(1) Rocam: lloc de moltes roques.
(1) Tossal: elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost, en una planta o aïllada d’altres muntanyes.
(1) Fortor: pudor forta.
(2) ferum: pudor forta.
(3) ajocar: anar a dormir
(4) Forc d’alls: Peça d’alls trenats per les cues per tal de guardar-se penjats.
(4) a despit de: tot i que, malgrat
(5) jaç: llit fet de palla
(5) poal: Galleda, especialment per pouar.
(5) sedàs: reixa metàl·lica que serveix per separar materials de diferents mides.
(9) forrellat: passador de ferro que tanca la porta per dins
(9) Tupí: Gerra feta generalment de ceràmica.
(9) post: fusta plana
(9) Penca: Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d’alguna cosa.
(10) Veremar: Collir els raïms, raïmar.
(10) Sogall: Corda llarga
(12) Cossi: cubell, destinat principalment a fer la bugada.
(13) desguàs: canonada per on marxa l’aigua bruta.
(16) enjogassat: que té ganes de jugar
(17) Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l’aviram en general.
(17) Anar a jóc: Anar a dormir.
(18) Clemàstecs: Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que hom ha de posar a escalfar al foc de la llar.
(18) Envigorir: donar vigor, fer vigorós.
(18) manya: traça
(18) menges: aliments
(25) Culivat: Ajupit, arrupit.
(27) Blana: tova, poc dura.
(31) Malastruc: que té mala sort o que en porta.
(31) Negligir: deixar de tenir cura d’algú o d’alguna cosa.
Secaller: branca seca d’una planta, d’un arbre.
Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.
Raval: barri situat als afores d’una població.
Gual: indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.
Arraulir: ajupir, abatre.
(34) Gitar-se: Estirar-se, ajeure’s.
(36) Quimera: Tenir un desig molt fort d’una cosa.
(36) Enquimerar: fer agafar quimera a algú.
(37) Parrac: tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
(43) Llenca: Tros de terra allargat.
(43) Almosta: Quantitat de gra que hi cap a les conques de les mans juntes.
(47) eixarreït: sec
(49) Fer marrada: Fer el camí més llarg, fer volta
(49) Busques: Agulles (d’un rellotge)
(51) Protuberància: apòfisi.
(51) Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.
(51) Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com un prolongament.
(53) Musell: Morro.
(53) faç: cara, rostre
(54) A bastament: Sense cap mena de dubte.
(57) Sebollir: Soterrar, ficar quelcom en un lloc profund.
(58) encontorns: voltants
Llambregar: mirar o veure amb un cop d’ull.
Inanimada: que a perdut la vida.


Quadern de la sortida i de la conservació – TT/3

(2) Eixarreït: Molt sec i eixut.
(2) parrac: tros de roba vella i esquinçada.
(3) a despit de (loc. prep.): malgrat
(4) esporgar: tallar les branques velles o inútils d’un arbre.
(5) erm: Lloc no conreat, desert, àrid, amb poca vegetació.
(5) Miasma:  nom que rebien les substàncies que provocaven les malalties, abans del descobriment dels microbis, les quals es creia que sortien de l’aire, l’aigua o la terra.
(7) copiós: abundant
(7) anivellar: posar a nivell
(7) adesiara: de tant en tant
(7) fardatge: càrrega
(8) marrada: Volta que es fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre.
(9) truncat: escapçat
(9) hecatombe: Gran matança.
(10) a la intempèrie (loc. adv.): A cel descobert, sense sostre ni recer
(12) ací: En aquest lloc.
(12) celístia: Claror dels estels.
(12) feredat: esgarrifances, por, angúnia
(13) positura: postura
(13) Fortor: olor forta i desagradable.
(13) indemne: intacta
(15) servar: conservar
(17) encontorns: voltants
(17) vastitud: extensió
(18) ponderar: sospesar, valorar, mirar els avantatges i els inconvenients, els pros i els contres d’alguna cosa.
(19) Salze: arbre que creix als llocs humits, de fulla caduca i fusta tova, que fa branquillons llargs i prims.
(21) deambular: passejar
(21) lleixa: postada, prestatge
(22) a la intempèrie: a l’aire lliure
(27) avenir-se: fer-se
(28) minso: fi
(28) gerbre: vapor d’aigua o rosada que es congela durant la nit i cobreix el terra, les plantes i altres superfícies.
(28) desguàs: desaigüe

Mansa: mansuet, manyac, dit especialment de l’animal no brau, no esquerp.
Esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència.
Foragitat: treure a fora, expulsar.
Séquia: canal per on circula l’aigua que rega els camps.
Catre: llit lleuger, individual.
Decés: mort d’una persona.
Quinqué: forma prefixada del numeral llatí.
Exposar: posar alguna cosa en un lloc amb el fi d’exhibir-la.
Cantell: les tres parts externes d’un llibre, tallades o no, contraposades al llom.
Urbs: ciutat gran.
Llim: llot o fang.
Colrar: bronzejar i enfortir el sol i l’aire la pell de les persones.
Zenit: moment més important d’una cosa.
Ancorar: subjectar una embarcació al fons del mar una àncora.
Atansar: acostar, especialment fins tocar, fins a establir contacte.


Quadern del viatge i de l’amor – TT/4

(2) a les palpentes: loc. adv.  Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d’ensopegar, de caure, etc. La cambra era completament fosca i hi vam haver d’entrar a les palpentes.
(4) recançós:  Que sap greu de fer o d’haver fet, de deixar o d’haver deixat de fer, alguna cosa.
(8) fer un vaitot: Posar tots els recursos o mitjans dels quals hom disposa, tot el seu esforç, en una empresa.Quadern del viatge i de l’amor
(5) idíl·lic: relatiu o pertanyent a un idil·li.
(6) iot: qualsevol embarcació per la navegació emprada per la navegació esportiva i d’esbargiment.
(6) calafatar: eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada tambe calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les drogues de la bóta o de les taules de l’embarcació.
(7) esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les fibres, segons la línia de mínima resistència.
(7) vaitot: posar tots els recursos o mitjans de què hom disposa, tot l’esforç, en una empresa.
(9) aliè: estrany, forani
(11) calat: altura de l’obra viva d’un vaixell.
(12) negligir: descuidar
(12) trencacolls: dificultats
(12) meticulós: detallista,
(12) rebec: rebel, difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc.
(15) rebotiga: Peça que hi ha darrere la botiga.
(21) enllorar: humitejar
(25) bescanviar: intercanviar
Bonança: estat tranquil de la mar.
Estiba: càrrega d’una nau.
(27) Argüir: donar raons a favor o en contra d’una opinió, d’una proposició, d’una mesura; raonar, discutir.
Embolcallar: cobrir totalment o parcialment alguna cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc.
(28) dissort: mancat de sort
(28) Anorrear: anihilar.
(29) Vulnerable: susceptible d’ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.
(29) persuadir: convèncer
(29) Prosseguir: continuar.
(29) avenir-se: estar d’acord
Ham: ganxo de ferro on es posa l’esquer per pescar.
Exultant: molt content.
Deliri: acció de delirar.
Assalariat: que treballa al servei o sota les ordres d’una altra persona i rep d’ella el salari com a pagament.
Novicis: persona que es prepara per entrar a formar part d’un ordre religiós.
Tarannà: caràcter d’una persona, manera de ser, de fer.
Afany: desig molt gran.
Sina: escotadura.
Menar: conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal.
Ferí: relatiu o pertanyent la fera.
Flanc: cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l’home o d’un animal; costat.

Mecanoscrit-4


Quadern de la vida i de la mort – TT/5

Enlluernar: envasar aliments en llaunes de conserva.
Afamat: que te fam, gana.
Enquiment: encabiment.
Encabiment: acció d’encabir o d’encabir-se.
Llepafils: excessivament triat, escrupolós, en el menjar.
Melangia: melanconia.
Hostil: és diu de la persona que té una actitud contrària a algú o a alguna cosa, que actua com un enemic.
Zenc: zinc, sobretot quan és en làmines.
Culivat: ajupit, arrupit.
Sina: escotadura.
Cohibir: pesar sobre l’ànim (d’algú) retenint-lo d’obrar.
Lloca: femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
Boïc: formiguer, pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra que hom crema i escampa com a adob.
Autòmat: persona que obra d’una manera mecànica i involuntària, que segueix una rutina.
Menar: conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal.


És l’Alba la mare de la humanitat actual?

Respon:

  1. Què vol dir “mecanoscrit”?
  2. Què significa la datació TT?
  3. Creieu possible que una sola parella pugui repoblar la terra?
  4. Coneixeu algun cas històric semblant (real o procedent de la tradició literària o religiosa)?

Per practicar

Test de comprensió lectora
  1. Us deveu haver fixat que els primers cinc capítols de Mecanoscrit del segon origen tenen algunes característiques comunes; anoteu aquestes característiques respecte a: a) El títol dels capítols. c) L’inici de cada capítol. d) La durada del temps transcorregut en la narració dels fets de cada capítol. e) El començament de cada apartat.
  2. Tenint en compte les característiques que heu descrit, redacteu el primer apartat del que podria ser el capítol número sis, continuant la narració de les aventures de l’Alba i en Mar.
  3. Poseu títol al capítol que heu iniciat, seguint les pautes dels altres títols de Mecanoscrit del segon origen.
  4. Ompliu el quadre següent, on podeu observar alguns aspectes de l’estructura de la novel·la. Cal que hi referiu només aspectes essencials de l’obra. Com a exemple, us donem completat el quadern primer:
    Personatges protagonistes Personatges secundaris Durada temporal Entorn geogràfic Aspectes argumentals
    Quadern de la destrucció i de la salvació Alba i Dídac els nois, la Margarida i la Xica (si el considerem personatge) 1 any, d’estiu a estiu el bosc i Benaura destrucció, supervivència…
    Quadern de la por i de l’estrany
    Quadern de la sortida i de la conservació
    Quadern del viatge i de l’amor
    Quadern de la vida i de la mort
  5. Al capítol 6, un editor explica que Mecanoscrit del segon origen és una narració trobada fa uns anys i publicada més tard. Heu entès què vol dir aquest darrer capítol? Forma part de la novel·la o és una nota real de l’editor? Escriviu la vostra opinió en dues frases.
  6. Segons el que heu llegit al capítol 6, qui seria l’autor de Mecanoscrit del segon origen
  7. Justifiqueu el títol d’aquest capítol: “És l’Alba la mare de la humanitat actual”?
  8. Expliqueu el sentit de cadascuna de les paraules que configuren el títol de la novel·la, Mecanoscrit del segon origen.
  9. Trobeu adequat el títol de la novel·la? Se us n’acut algun altre de millor? Si és que sí, quin? Justifiqueu la vostra resposta.
Print Friendly, PDF & Email