La poesia trobadoresca i l’amor cortès (segles XII i XIII)
1. La poesia trobadoresca
A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català.
2. El trobador
– Poeta dels segles XII i XIII.
– Componia els seus poemes en llengua provençal.
– Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant, per això també en componia la música.
– Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
3. El joglar
Era la persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
Interpretava públicament els poemes dels trobadors.
4. L’amor cortès
És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort.
El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.
5. Gèneres
Segons els continguts, podem classificar la lírica trobadoresca en aquests gèneres:
| Cançó | Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l’última estrofa de la composició, anomenada tornada. |
| Sirventès | Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques… |
| Alba | Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts. |
| Pastorel·la | Diàleg entre una pastora i un cavaller. |
| Plany | Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge. |
| Tensó | Debat poètic entre dos trobadors. |
Recull de textos de trobadors
El jurament de fidelitat
| Jo, [nom i dades del vassall], us juro a vós, senyor meu [nom i dades del senyor], que d’ara endavant, mentre visqui, us seré fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us volguessin prendre l’honor. I us seré Fidel en totes les coses, tal com un home Fidel ho ha de ser amb el seu bon senyor. |
La cançó d’amor cortès
|
El dia que us vaig veure (fragments) El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada, Perquè la gran bellesa i l’agradable tracte I és que us amo, senyora, tan lleialment Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiés Guillem de Cabestany |
|
La llegenda del cor menjat Guillem de Cabestany, un trobador molt preuat per la seva cortesia, dirigia les seves cançons d’amor a la dama del Castell Rosselló. La dama, que era jove, alegre i gentil, se l’estimava. Quan això fou dit al senyor, el noble Ramon de Castell Rosselló, aquest, irat i gelós, matà el trobador; li va treure el cor i el va lliurar al millor cuiner del castell perquè en fes un guisat amb salsa de pebre. A l’hora de sopar, el va fer servir a taula i el donà a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, el senyor li preguntà: MARTÍ DE RIQUER, Història de la literatura catalana (adaptació lliure) |
La poesia, una arma política
|
Sirventès contra Ponç de Mataplana Cansoneta leu e plana, Marques, ben aion las peiras Guillem de Berguedà |
Transcripció Cançoneta lleu i plana, Marquès, beneïdes siguin les pedres |
|
El plany per Ponç de Mataplana (fragments) Consirós canto i em planyo i ploro Marquès, si jo vaig dir de vós follies Guillem de Berguedà |
