1. Introducció

2. Mireu aquest vídeo i apunteu les idees principals per conèixer la persona i l’obra de Guillem de Berguedà.

Cançoneta lleu i plana

Transcripció:

I – Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, faré jo de Mon Marquès, el traïdor de Mataplana, que és d’engany farcit i ple. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple.
II – Marquès, beneïdes siguin les pedres de Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres dents; però tant se val, les pedres hi són i no s’hi coneix res. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple.
III – Pel vostre braç, no en donaria ni una figa, que sembla un cabiró de biga i el porteu mal estès; us caldria una ortiga que el nervi us estirés. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple.
IV – Marquès, qui es fia de vós no té amor ni companyia; sempre s’ha de vigilar si es va amb vós: qui ha anat amb vós de dia, de nit ja no hi vol anar. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple.
V – Marquès, és ben foll qui es vana de fer amb vós la migdiada sense dur calces de cuir cordovès; que mai fill de cristiana no ha tingut un costum pitjor.

Comentari:

La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.

S’estructura en estrofes o cobles –perquè posseeixen més d’una rima– formades per quintets heptasíl·labs (amb rima aabab), seguits d’un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L’estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM).

Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades per l’encongiment del seu braç–, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment.

Consirós cant e planc e plor

Sirventès que bé raona

També és possible escoltar les versions musicades dels poemes aquí:

Print Friendly, PDF & Email