La substitució del complements verbals per pronoms febles

en

SubjecteCD indet. o indef.CRV (de)

Atribut emfàtic (de)

CPred. (fer-se, dir-se, elegir)

CC lloc (de)

CN

Em calen diners –> me‘n calen
Busca bolets–> en busca
Es va oblidar de…–> se‘n va oblidarQue n‘ets, de fresc!S’ha fet policia–> se n’ha fet

Tornaven de la feina–> en tornaven

Vull el pa de Vic–> en vull el pa

ho CD (això, allò i sub)Atribut no det. i sub. Ja sé què has fet–> ja ho En Pere és amic–> ho és
em, ens CD (1a pers sing i pl)CI (1a pers sing i pl) Ell em va tranquilitzarEm regalaran un quadre
et, us CD (2a pers sing i pl)CI (2a pers sing i pl) Ell et va tranqulitzarEt regalaran un quadre
es CD (3a pers reflexiu)CI (3a pers reflexiu)Oracions impersonals

L’actriu no sap maquillar-se En Pere ha de preparar-se la maleta

Es venen cotxes

el, la,
els, les
CD determinat (article, dem. o pos.)Atribut determinat

Veig aquell poble–>el veigTrobo la Montserrat>la trobo

Han tapat els llibres–>els han tapat

Collien les seves claus–> les collien

Eren les meves amigues –> les eren.

li, els CI (a / per a) Ha dut el sac a la Maria –> li han dut el sacHa dut el sac a la Maria i a en Pere –> els han dut el sac
hi CRV (a, amb, en…)CPredCC (no intr. per de)

Penso en l’encàrrec–> hi pensoEll es torna vermell–> ell s’hi torna

Pujava per les escales –> hi pujava

 

Observacions bàsiques

  • en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de:
    De la taula, se n’ha trencat una pota
  • ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.
    El pare deia que hi anés i el fill ho repetia
  • hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.
    Penseu en mi: penseu-hi
  • el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l’atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep a perquè llavors és CI.
    En Joan guanya la partida. En Joan la guanya.
    En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida.
  • Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):

EL+LI=L’HI      L’hi tornaré aviat

LA+LI=LA HI      La hi demanaré avui

ELS+LI=ELS HI      Els hi vaig deixar

LES+LI=LES HI      Ja les hi conec

  • En l’acumulació de dos pronoms o més, l’apòstrof sempre el més a la dreta possible:
    Se’m tiren a sobre i se m’emporten lluny d’aquí.

Observacions d’ampliació

  • en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de.
    De la taula, se n’ha trencat una pota
  • ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.
    El pare deia que hi anés i el fill ho repetia
  • hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.
    Penseu en mi. penseu-hi.
    Aneu al castell. Aneu-hi. 
  • es (forma reforçada) en posició preverbal, si el verb comença per S o C, es pot escriure la forma plena se en lloc de es. El mateix passa en alguns girs populars: tant me fa, com se diu, Déu vos guard…
    Es diu Pere i se sent angoixat.
  • la+hi no s’apostrofa, o el que és el mateix, la seguit de mot començat en i, u, hi, hu àtones no s’apostrofa. se+us tampoc s’apostrofa.
    La hi portaré demà (la=la Maria, hi=al zoològic)
  • se+us no s’apostrofa:
    Vigileu no se us vessi la galleda (se=v. pron, us=a vosaltres)
  • el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l’atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep aperquè llavors és CI.
    En Joan guanya la partida. En Joan la guanya.
    En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida.
  • Atenció a els hi (han de substituir 2 compl):
    Vaig anar al teatre per veure els meus cosins, però no els hi (a ells, al teatre) vaig trobar.
    En Lluís em va demanar els colors, però jo no els hi (els colors, a en Lluís) vaig voler deixar.
  • Si només n’hi ha un, els és CI:
    Quan ho sàpiga, els escriuré una carta (a ells)
    Ja els veig el cap (als pollastres)
  • Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):EL+LI=L’HI L’hitornaré aviatLA+LI=LA HI La hi demanaré avuiELS+LI=ELS HI Els hi vaig deixarLES+LI=LES HI Ja les hi conec
  • Per tant, ha de quedar clara la diferència entre li, l’hi i li hi.
    li: un sol pronom–>un sol complement (CI):
    En Lluís li agafa la mà (a ella)
    – 
    l’hi: dos pronoms–>dos complements (CD+CC o CD+CI):
    Volíem veure en Pere al cine, però no l’hi vam veure (l’=en Pere, hi=al cine)
    Quan vegi el mestre, l’hi tornaré (l’=el llibre, hi= al mestre)
    – 
    li hi: dos pronoms–>dos complements (CI+CC):
    Si anant pel carrer veig el meu professor, li hi ensenyaré aquest llibre (li=a ell, hi=al carrer)
  • Compte amb els pleonasmes (posar el pronom i el complement a la frase a la vegada). Per evitar-los, podem usar les comes:
    *En Lluís li volia donar un ram de flors a la mestra (incorrecte)
    En Lluís li volia donar un ram de flors, a la mestra. (correcte)
  • En l’acumulació de dos pronoms o més, l’apòstrof sempre el més a la dreta possible:
    Se’m tiren a sobre i se m’emporten lluny d’aquí.

Per practicar

Nodes 4 311 313 316 317 318 319 320 321
335 336 337 338 339 340 341
Print Friendly, PDF & Email