Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa Índex
Lèxic: L’alfabet
Gramàtica: Les categories lèxiques o gramaticals
Ortografia: La vocal neutra Temps.

Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa
Lèxic: L’alfabet
Gramàtica: Les categories lèxiques o gramaticals
Ortografia: La vocal neutra
Temps verbals: El present d’indicatiu

1 Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa Índex Lèxic: L’alfabet Gramàtica: Les categories lèxiques o gramaticals Ortografia: La vocal neutra Temps verbals: El present d’indicatiu © Barcanova Autors del contingut del llibre de text: Lluís Homs i Josep Rosell

2 1. Els gèneres literaris. La narrativa Índex

3 1. Els gèneres literaris. La narrativa 1.1. La literatura La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral destinada a proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui la llegeix o l’escolta. Originàriament, la paraula literatura servia per designar ‘tot allò que era fet amb lletres’; en l’actualitat, però, diferenciem els textos realitzats amb intenció artística (textos literaris) de la resta (textos utilitaris). Índex

4 1. Els gèneres literaris. La narrativa 1.2. Els gèneres literaris En l’antiguitat es distingien tres gèneres o models de textos literaris segons la forma i el contingut que presentaven: Aquests tres gèneres o models de la literatura clàssica corresponen actualment a la narrativa, la poesia i el teatre. el gènere èpic, el gènere líric i el gènere dramàtic. Índex

5 1. Els gèneres literaris. La narrativa 1.3. La narrativa La narrativa és el gènere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narració d’una història protagonitzada per uns personatges. Les obres narratives presenten uns elements comuns: Així doncs, pertanyen a aquest gènere la novel·la i el conte. – La veu del narrador – Els personatges – L’argument – Els temes – L’ambientació – L’estructura – La forma literària Índex

6 1. Els gèneres literaris. La narrativa 1.3. La narrativa Novel·la. Obra narrativa d’una llargària considerable, escrita en prosa, que presenta una trama complexa. Conte. Narració breu, escrita en prosa, que sol presentar una trama senzilla. En l’àmbit de la literatura popular de transmissió oral, se solen distingir tres subgèneres: la rondalla, la llegenda i la faula Índex

7 1. Els gèneres literaris. La narrativa 1.4. La prosa i el vers La prosa és la forma habitual d’escriure: en prosa s’escriuen les cartes, els diaris, els contes, les novel·les, etc. El vers és la forma tradicional d’escriure la poesia: ratlles curtes, amb un nombre regular de síl·labes, en què sovint rimen les últimes paraules. Les frases s’escriuen una darrere l’altra formant blocs més o menys llargs que anomenem paràgrafs. Els versos se solen agrupar en blocs més o menys llargs que anomenem estrofes. Índex

8 2. L’alfabet Índex

9 2. L’alfabet 2.1. Què és l’alfabet? L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: (alfa) i (beta). Cada llengua té un alfabet propi. L’alfabet català té vint-i- sis lletres: Índex

10 2. L’alfabet 2.1. Què és l’alfabet? Hi ha sons que es representen per mitjà d’un grup de dues lletres: es tracta dels dígrafs (dígraf significa ‘dues grafies’). Els dígrafs de la llengua catalana són els següents: També podem considerar dígrafs les combinacions següents: Índex

11 2. L’alfabet 2.2. L’ordre de les paraules El diccionari és el llibre que conté les paraules d’una llengua amb l’explicació del seu significat. Aquestes paraules es presenten ordenades alfabèticament. Però, per buscar paraules en el diccionari, cal que tinguis en compte el següent: a) La ç (ce trencada) s’inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem: marc/març/marca. b) La l·l (ela geminada) és considerada com dues eles: l + l. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem: paller/pàl·lid/pallissa. c) El dígraf ll (ela doble) és considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local. Índex

12 3. Les categories lèxiques o gramaticals Índex

13 Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals. Cada categoria comprèn un conjunt de paraules que presenten unes característiques comunes. 3. Les categories lèxiques o gramaticals Índex

14 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.1. La categoria dels noms Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Ramon), un animal (llop), una planta (gerani), un objecte (filferro) o una idea (esperança). Des del punt de vista formal, el nom és una paraula variable Des del punt de vista funcional, el nom és el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN). Índex

15 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.2. La categoria dels adjectius Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (gent amable, fruita madura, camí costerut). Des del punt de vista formal, l’adjectiu és una paraula variable Dins el grup o sintagma nominal, l’adjectiu fa la funció de complement del nom (CN) Índex

16 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.3. La categoria dels determinants Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Formalment, la majoria dels determinants són variables Dins el grup o sintagma nominal, els determinants fan la funció d’especificadors Índex

17 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.4. La categoria dels pronoms Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Formalment, alguns pronoms són variables Des del punt de vista funcional, els pronoms fan la mateixa funció que un sintagma nominal. Índex

18 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.5. La categoria dels verbs Un verb és una paraula que expressa una acció (treballar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). Formalment, el verb és la paraula més variable Des del punt de vista funcional, el verb és el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV). Índex

19 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.6. La categoria dels adverbis Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…). Formalment, els adverbis són paraules invariables En general, els adverbis formen part del grup verbal i, per tant, fan de complement del verb Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi Índex

20 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.7. La categoria de les preposicions Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Formalment, les preposicions són paraules invariables Des del punt de vista funcional, les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i, per tant, es converteixi en el seu complement. Índex

21 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.8. La categoria de les conjuncions Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Formalment, les conjuncions són invariables, és a dir, tenen una sola forma. Des del punt de vista funcional, hi ha unes conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (són les de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (són les de subordinació). Índex

22 3. Les categories lèxiques o gramaticals 3.9. La categoria de les interjeccions Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació. Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai!, ui!), incredulitat, (bah!), avorriment (uf!), repugnància (ecs!), poden servir per cridar l’atenció (ei!, ep!), per animar (au!, apa!), etc. Les interjeccions són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa: Ei, vigila! Apa, afanya’t! Bah, no m’ho puc creure! Índex

23 4. La vocal neutra Índex

24 4. La vocal neutra 4.1. La neutralització La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Per exemple: molts parlants pronuncien igual mestre i mestra, regle i regla, pegar i pagar, etc. Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona (o fluixa). Del so que tenen aquestes vocals àtones [], en diem vocal neutra. Índex

25 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Les normes ortogràfiques de la vocal neutra diferencien dues situacions: a) quan la vocal neutra forma part de la terminació d’una paraula b) quan la vocal neutra es troba a l’arrel d’una paraula Ho veiem a les taules següents… Índex

26 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminació d’una paraula NORMA 1 En els noms i els adjectius en singular, s’ha d’escriure e si són masculins i s’ha d’escriure a si són femenins. un alumne una alumna un uniforme negre una bufanda negra un altre tracte una altra fórmula un cove ample una cova misteriosa EXCEPCIONS MÉS IMPORTANTS – Noms femenins acabats en e: la febre, la mare, la torre, la classe, la frase, la imatge… – Adjectius invariables (acabats en e tant en masculí com en femení): un noi amable una noia amable un cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliure – Noms masculins acabats en a: un espia, el dia, el poema, el paleta, el taxista, el monarca, el pesticida… Índex

27 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminació d’una paraula NORMA 2 En els noms i els adjectius en plural, s’ha d’escriure sempre la terminació -es. uns alumnes unes alumnes uns vestits negres unes bufandes negres uns altres cops unes altres vegades uns coves amples unes coves misterioses CANVIS ORTOGRÀFICS El canvi de la terminació -a (singular) per la terminació -es (plural) pot comportar alguns canvis ortogràfics en l’arrel de la paraula: palanca > palanques arruga > arrugues adreça > adreces platja > platges aigua > aigües pasqua > pasqües Índex

28 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminació d’una paraula NORMA 3 En les terminacions verbals, s’ha d’escriure a en la 1a i la 3a persona del singular; en canvi, s’ha d’escriure e en les altres terminacions (-es, -em, -eu i -en): 1a sing. cantava perdia 2a sing. cantaves perdies 3a sing. cantava perdia 1a pl. cantàvem perdíem 2a pl. cantàveu perdíeu 3a pl. cantaven perdien – També acaben en -e els infinitius de la segona conjugació: prendre, caure, admetre… EXCEPCIONS – Acaben en -e les formes vine, corre, obre i omple. ———————————————— CANVIS ORTOGRÀFICS El canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogràfics en l’arrel d’alguns verbs: busco caço menjo mossego busques caces menges mossegues busca caça menja mossega busquem cacem mengem mosseguem busqueu caceu mengeu mossegueu busquen cacen mengen mosseguen Índex

29 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Ortografia de la vocal neutra quan es troba en l’arrel d’una paraula NORMA 4 En l’arrel d’una paraula, s’escriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una a tònica en la mateixa posició. Per exemple: – tardor s’escriu amb a perquè deriva de tard (que té una a tònica en la mateixa posició) – taulell s’escriu amb a perquè deriva de taula (que té una a tònica en la mateixa posició) En canvi, s’escriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una e tònica en la mateixa posició. Per exemple: – fredor s’escriu amb e perquè deriva de fred (que té una e tònica en la mateixa posició) – teulada s’escriu amb e perquè deriva de teula (que té una e tònica en la mateixa posició) Índex

30 4. La vocal neutra 4.2. Ortografia de la vocal neutra Ortografia de la vocal neutra quan es troba en l’arrel d’una paraula NORMA 5 Hi ha algunes paraules que s’han de memoritzar per saber amb quina lletra s’han d’escriure. Les més importants són les següents: – S’escriuen amb a: afaitar-se, ambaixada, arracada, assassí, avaluar, avantatge, avaria, davant, peixateria, racó, ramat, rancor, sanefa. – S’escriuen amb e: assemblea, enyorar, espàrrec, meravella, monestir, oreneta, polseguera, punxegut, ràfega, resplendor, sergent, treball, vernís. Índex

31 El present d’indicatiu Índex

32 El present d’indicatiu Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funció de la persona gramatical (1a, 2a i 3a), el nombre (singular o plural), el temps (present, passat, futur…) i el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu). A l’hora d’estudiar la conjugació dels verbs regulars, cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions: Índex

33 El present d’indicatiu Utilitzem el present d’indicatiu per referir-nos a un fet, una acció o un estat que és actual (ara arriben, estan malalts) o bé que és habitual o general (els arbres creixen, els ocells ponen ous). Índex

Print Friendly