El verb és una paraula que expressa una acció (Els nens juguen a pilota), un un estat  (L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte.

Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format pel lexema o arrel, que no varia i expressa el significat ( jo surt-o), i la terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals, que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte (jo surt- o)

Sintàcticament: el verb és el nucli del sintagma verbal (predicat) i determina els complements que l’acompanyen. Ha de concordar en nombre (singular o plural) amb el subjecte (El nen plora/ Els nens ploren).

Lèxicament: es poden formar verbs afegint morfemes derivatius a lexemes d’altres categories com noms (telèfon –> telefonar), adjectius (feble –> afeblir), verbs (cridar –> escridassar).

Morfologia del verb

Els morfemes verbals informen sobre un conjunt de característiques del verb.

Persona: indica a qui es refereix l’acció de qui estem dient alguna cosa

  • Primera: qui parla (jo marxo, nosaltres arribem)
  • Segona: qui escola (tu xiules, vosaltres mengeu)
  • Tercera: de qui es parla (ell neda, ella corre, ells neden, elles corren)

Nombre: indica si el verb es refereix a un sol ésser o a més d’un.

  • Singular: un ésser (jo, tu, ell, ella)
  • Plural: uns quants éssers (nosaltres, vosaltres, ells, elles)

Temps: indica el moment en què es duu a terme l’acció en relació amb el moment en què es parla.

  • Present: fets que s’esdevenen (jo estudio)
  • Passat: fets esdevinguts (ella patia)
  • Futur: fets que s’esdevindran (tu vindràs)
  • Condicional: es pot fer o no (jo vindria)

El mode: indica l’actitud del parlant respecte l’acció del verb.

  • Indicatiu: expressa un fet real. (Va fer un bot.)
  • Subjuntiu: expressa un desig, un dubte o una possibilitat: No vol que hi entri ningú. Tant de bo se’n recordi)
  • Imperatiu: expressa una ordre: (Feu un pastís.)

L’aspecte: indica si l’acció verbal està acabada o no , o bé si està en procés.

  • Perfectiu: l’acció ha acabat. Són perfectius els temps compostos (havia jugat) i el passat simple (entràrem).
  • Imperfectiu: l’acció encara no ha acabat, està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció. Són imperfectius els temps simples, llevat del passat simple (jugo, jugava).

Temps simples, compostos i perifràstics

Pel que fa als temps verbals, distingim entre:

  • Temps simples: formats per un sol mot (cantem, riuràs, viuríem)
  • Temps compostos: formats per l’auxiliar haver i el participi del verb (hem tornat, haureu vist)
  • Temps perifràstics: formats per l’auxiliar del verb anar i l’infinitiu del verb (vaig dir, vas fer, va treure)

Formes personals i no personals

Quant a l’expressió de la persona gramatical, hi ha

  • Formes personals: tenen morfema de persona (jo mirava)
  • Formes no personals: no tenen morfema de persona. Són l’infinitiu, el gerundi i el participi (fer les maletes; anant per la carretera; trobats al riu).

Les conjugacions

Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la terminació de l’infinitiu. Els verbs poden ser de tres conjugacions.

  • Primera conjugació: l’infinitiu acaba en –ar (cantar, saltar)
  • Segona conjugació: l’infinitiu acaba en –re/-er (beure, témer)
  • Tercera conjugació: l’infinitiu acaba en –ir (sofrir, cosir)

Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha:

  • Verbs regulars: segueixen els models de conjugació (cantar, saltar)
  • Verbs irregulars: no segueixen els models de conjugació (tenir, fer)

Models de conjugació verbal

Aquí hi trobaràs exemples de  models de conjugació verbal

Per practicar

Verbs nivell 1 Verbs nivell 2 Feu la taula de…

 

Print Friendly, PDF & Email