Category Gramàtica
Funcions sintàctiques dins de l’oració Subjecte (S) Predicat (P) Funcions sintàctiques dins del SN Complement del nom (CN) Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els… Continue Reading →
El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància de l’acció verbal; és a dir, expressa el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, la causa, la finalitat, etc. Tipus de complements circumstancials… Continue Reading →
Complement de règim verbal CRV Pronoms Exemples Preposició de en Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne. No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat. Una altra preposició hi Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir. Penses en l’oncle… Continue Reading →
Apretar és correcte? El verb apretar en català és incorrecte. És un castellanisme i en català hem de fer servir diverses paraules segons el context. Aquí teniu algunes equivalències: INCORRECTE CORRECTE apretar botons o interruptors apretar l’accelerador apretar un cargol apretar una persona apretar el cinturó aquesta… Continue Reading →
Complement directe El complement directe (CD) és un complement verbal (es troba sempre dins del sintagma verbal) obligatori, és a dir, que és necessari perquè el verb tingui un significat complet. Si traiem aquest complement, l’oració resultant no té sentit…. Continue Reading →
Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha aparegut en una oració anterior. Al jardí hi ha un gat [nom] que miola. No el… Continue Reading →
El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →
Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: mar + í→ marí mar + ejar→ marejar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El… Continue Reading →
5. HABILITACIÓ L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. a. Substantius habilitats com a adjectius: “color taronja”, “un… Continue Reading →
Les llengües incorporen constantment paraules noves i ho fan mitjançant procediments diversos: modificant elements preexistents (derivació, composició, habilitació) adaptant mots d’altres llengües (manlleus, barbarismes) manllevant mots d’una llengua clàssica com el llatí o el grec (cultismes) Neologismes Un neologisme és una… Continue Reading →
“Lo” en construccions amb valor abstractiu o generalitzador En català no disposem d’un article neutre específic com el castellà per indicar la condició d’abstracte o inconcret, sinó que disposem d’altres construccions que ens permeten expressar conceptes generals o abstractes sense haver de recórrer… Continue Reading →
A l’hora de parlar dels elements que formen una oració i de les relacions que hi ha entre ells tindrem en compte els conceptes següents: Categories lèxiques Les paraules de la llengua s’agrupen en 9 categories lèxiques: noms (N), verbs… Continue Reading →
